Tria de règim lingüístic, nivell d’autogovern i composició sociolingüística. El cas de Catalunya en el context de les democràcies avançades

Abstract

El proposit d’aquest article es fer una proposta sobre el regim linguistic per a Catalunya mes adient amb els casos comparables de les democracies multilingues europees. En primer lloc, presentem la nocio de regim linguistic com a conjunt de llengues oficials i la posem en relacio amb tres nivells administratius (estatal, regional i municipal). En segon lloc, defensem el postulat segons el qual el regim linguistic d’un territori es independent del seu nivell d’autogovern: a Europa hi ha regions autonomes i unitats federades monolingues i plurilingues de la mateixa manera que hi ha estats monolingues i plurilingues. En tercer lloc, defensem el postulat segons el qual els territoris linguisticament heterogenis tendeixen a tenir regims plurilingues, i tambe l’il·lustrem amb exemples del context europeu. En quart lloc, abordem el regim linguistic dels municipis i explorem com es produeix la tria de regim linguistic a escala municipal. I finalment formulem una proposta sobre el regim linguistic de Catalunya, sigui quin sigui l’estatus politic de Catalunya (regio autonoma, unitat federada o estat independent). Aquesta proposta descarta el monolinguisme al nivell “central” pero introdueix la possibilitat d’implantar-lo en municipis linguisticament homogenis, en la linia del que fan democracies avancades del continent europeu.