Abstract

Tot i que la literatura no defineix una única manera d’identificar i delimitar ciutats, una de les metodologies més acceptades és combinar criteris morfològics amb funcionals, deixant de banda els límits administratius. Al Perú, aquests límits s’ordenen de menor a major per districtes, províncies i departaments, i tant des de l’acadèmia com des de les institucions públiques encarregades de generar dades o analitzar les ciutats, s’assumeix que totes, per fora de la capital, formada per Lima i Callao, poden ser tractades com a províncies o departaments. Paral·lelament, des de l’aparició de la pandèmia per COVID-19, diversos treballs han demostrat que es tracta d’un fenomen travessat per factors de caràcter socioeconòmic àmpliament estudiats en entorns urbans. En aquest sentit, aquesta investigació té com a objectiu utilitzar dades de mortalitat per COVID-19 per comparar la situació de noranta ciutats peruanes i les províncies a què pertanyen. La seva utilitat rau a avaluar la importància d’una correcta definició de les ciutats no metropolitanes del Perú per obrir pas a una discussió sobre la generació de dades i la conseqüent adequació de polítiques de planificació i gestió urbana existents. Els resultats demostren que a la majoria de ciutats analitzades la taxa de mortalitat és més alta que la de la província a què pertanyen, i que les condicions de la ciutat capital poden ser sobreestimades en realitzar anàlisis que no tinguin en compte una correcta definició del resta de ciutats del país. While the literature does not define a single way of identifying and delimiting cities, one of the most widely accepted methodologies is to combine morphological and functional criteria, leaving aside administrative boundaries. In Peru, these boundaries are ordered from smallest to largest by districts, provinces and regions, and both academia and public institutions in charge of generating data and/or analyzing cities assume that all cities outside the capital, Lima and Callao, can be treated as provinces or regions. In parallel, since the emergence of the COVID-19 pandemic, several studies have shown that it is a phenomenon affected by socioeconomic factors widely studied in urban settings. In this regard, this research aims to use COVID-19 mortality data to compare the situation in ninety Peruvian cities and the provinces to which they belong. Its usefulness lies in evaluating the importance of a proper definition of non-metropolitan cities in Peru to open the way for a discussion on the generation of data on them and the consequent adaptation of existing urban planning and management policies. The results show that in most of the cities analyzed, the mortality rate is higher than that of the province to which they belong, and that the conditions of the capital city may be overestimated when carrying out analyses that do not consider a proper definition of the rest of the country's cities. Si bien la literatura no define una única manera de identificar y delimitar ciudades, una de las metodologías más aceptadas para ello es la de combinar criterios morfológicos con funcionales, dejando de lado los límites administrativos. En el Perú, estos límites se ordenan de menor a mayor por distritos, provincias y departamentos, y tanto desde la academia como desde las instituciones públicas encargadas de generar datos y/o analizar las ciudades, se asume que todas por fuera de la capital, formada por Lima y Callao, pueden ser tratadas como provincias o departamentos. En paralelo, desde la aparición de la pandemia por COVID-19, diversos trabajos han demostrado que se trata de un fenómeno atravesado por factores de carácter socioeconómico ampliamente estudiados en entornos urbanos. En ese sentido, la presente investigación tiene como objetivo utilizar datos de mortalidad por COVID-19 para comparar la situación de noventa ciudades peruanas y las provincias a las que pertenecen. Su utilidad reside en evaluar la importancia de una correcta definición de las ciudades no metropolitanas del Perú para abrir paso a una discusión sobre la generación de datos sobre ellas y la consecuente adecuación de políticas de planificación y gestión urbana existentes. Los resultados demuestran que en la mayoría de ciudades analizadas la tasa de mortalidad es más alta que la de la provincia a las que pertenecen, y que las condiciones de la ciudad capital pueden ser sobreestimadas al realizar análisis que no tomen en cuenta una correcta definición del resto de ciudades del país.

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call

Disclaimer: All third-party content on this website/platform is and will remain the property of their respective owners and is provided on "as is" basis without any warranties, express or implied. Use of third-party content does not indicate any affiliation, sponsorship with or endorsement by them. Any references to third-party content is to identify the corresponding services and shall be considered fair use under The CopyrightLaw.