Heritage Recognition of Mass Housing Neighbourhoods in Spain. Urban Planning as an Instrument of Protection

Abstract

Aquest article té com a objectiu inicial avaluar el grau de reconeixement i protecció jurídica del qual gaudeixen a Espanya les barriades d'habitatge massiu construïdes majoritàriament en la segona meitat del segle XX. Es tracta d'un dels períodes històrics de major creixement urbà, no obstant això, presenta un nivell de protecció clarament inferior a desenvolupaments residencials previs. La recerca pren com a punt de partida els registres d'arquitectura del segle XX, per a fer especial èmfasi en les possibilitats de protecció que ofereix el planejament urbanístic. Per a això la recerca se centra en tres casos d'estudi: Madrid, Saragossa i Màlaga. L'objectiu últim és albirar el potencial que té el planejament urbanístic per a superar les dificultats habitualment associades a la protecció patrimonial, així com per a introduir noves aproximacions conceptuals. El treball conclou posant l'accent sobre la força que tenen els instruments urbanístics en la conservació de la ciutat heretada, especialment en el cas de barriades residencials caracteritzades per forts processos d'obsolescència. Enfront de les figures de protecció de la legislació estatal o autonòmica, donades les obligacions i càrregues que comporten, la catalogació urbanística ofereix un major grau d'adaptació a les particularitats de cada cas i, en conseqüència, permeten articular una protecció més efectiva des d'aproximacions contemporànies. The initial aim of this article is to evaluate the degree of recognition and legal protection given to mass housing neighbourhoods built mainly in the second half of the 20th century in Spain. Even though this is one of the historical periods of greatest urban growth, it presents a level of protection that is clearly lower than previous residential developments. The research takes as its starting point the architectural records of the 20th century, in order to place special emphasis on the protection possibilities offered by urban planning. To this end, the research focuses on three case studies: Madrid, Zaragoza, and Malaga. The ultimate aim is to get a glimpse of the potential of urban planning to overcome the difficulties usually associated with heritage protection, as well as introduce new conceptual approaches. The paper concludes by emphasising the power of urban planning instruments in the conservation of the inherited city, especially in the case of residential neighbourhoods characterised by strong processes of obsolescence. Compared to the protection figures of state or regional legislation, given the obligations and burdens they entail, urban cataloguing offers a greater degree of adaptation to the particularities of each case and, consequently, allows more effective protection to be articulated from contemporary approaches. Este artículo tiene como objetivo inicial evaluar el grado de reconocimiento y protección jurídica del que gozan en España las barriadas de vivienda masiva construidas mayoritariamente en la segunda mitad del siglo XX. Se trata de uno de los periodos históricos de mayor crecimiento urbano, sin embargo, presenta un nivel de protección claramente inferior a desarrollos residenciales previos. La investigación toma como punto de partida los registros de arquitectura del siglo XX, para hacer especial énfasis en las posibilidades de protección que ofrece el planeamiento urbanístico. Para ello la investigación se centra en tres casos de estudio: Madrid, Zaragoza y Málaga. El objetivo último es vislumbrar el potencial que tiene el planeamiento urbanístico para superar las dificultades habitualmente asociadas a la protección patrimonial, así como para introducir nuevas aproximaciones conceptuales. El trabajo concluye poniendo el acento sobre la fuerza que tienen los instrumentos urbanísticos en la conservación de la ciudad heredada, especialmente en el caso de barriadas residenciales caracterizadas por fuertes procesos de obsolescencia. Frente a las figuras de protección de la legislación estatal o autonómica, dadas las obligaciones y cargas que conllevan, la catalogación urbanística ofrece un mayor grado de adaptación a las particularidades de cada caso y, en consecuencia, permiten articular una protección más efectiva desde aproximaciones contemporáneas.