Abstract

Resum La pandèmia de resultes de la Covid-19 va significar un sotrac a escala global sense precedents. La declaració d’emergència sociosanitària, el confinament domiciliari o el contagi, l’hospitalització i l’adeu sobtat de familiars i coneguts que emmalaltiren provocà efectes colaterals devastadors de caire psicològic difícils d’entendre a ulls dels més petits. Davant d’aquesta tessitura complexa, la literatura catalana infantil va saber fer valdre la seua consuetudinària funció pedagògica creant un corpus diligent de lectures entenedores i entendridores. Aquest article analitza els nous patrons narratius esdevinguts inopinadament tendència en l’ingent sector de l’àlbum iŀlustrat: textos de no-ficció sobre virologia i microorganismes; obres introspectives que expliquen biaixos emocionals patits pels adults; llibres que aborden, des de la naturalitat més tendra i suggestiva, la circumstància de la malaltia o la pèrdua d’algú estimat; etc. Aquest escenari renovellat de títols i temàtiques fa indispensable una recerca exhaustiva d’indicis definidors de la traçabilitat d’un nou cànon summament mutable.

Full Text
Paper version not known

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call