La (nova) crisi del folklore: adaptabilitat i usos contemporanis

Abstract

Resum Entès el folklore com una forma particular de comunicació que utilitza recursos artístics i que té lloc entre un grup determinat de persones, s’evidencia la seva relació amb la societat i amb la realitat més propera. Aquesta relació ens ofereix una radiografia d’aquesta societat i dels canvis que s’hi produeixen. I les èpoques de crisi i les situacions d’emergència es caracteritzen, precisament, pels canvis. Així, l’ús del folklore en moments de crisi (com les pandèmies) és una mostra de la seva vigència i contemporaneïtat alhora que de la seva adaptabilitat, amb gèneres que s’adequen als nous temes que preocupen a la societat, però que també evolucionen, donant més importància a la imatge, en una cultura cada cop més visual. En aquest article es reflexiona sobre aquest ús del folklore amb exemples que evidencien la seva actualitat