Abstract
Aquesta aportació pretén oferir una síntesi sobre les característiques de les fortificacions i assentaments en alçada de l’àmbit rural del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant l’Alta Edat Mitjana. Es tracta d’un territori ampli on, en aquest període històric, s’hi succeeixen un seguit de formacions polítiques que deixaran la seva empremta en l’organització, l’ocupació i la defensa d’aquests territoris. Així, a partir del segle v i durant tota l’alta edat mitjana es documenten arqueològicament al nord-est de Catalunya, en coincidència amb tot l’occident europeu, nous assentaments fortificats, ubicats en alçada, que responen a realitats heterogènies i que en el darrers anys han estat objecte d’estudi prioritari.
Highlights
The present contribution is a synthesis of the characteristics of rural fortifications and hilltop settlements in North-eastern Catalonia and their evolution along the Early Middle Ages
Els dos primers exemples estan caracteritzats per la presència d’un recinte emmurallat amb torres quadrades i per una distribució interna en àmbits destinats a espais d’habitació, alhora que els dos darrers casos presenten torres isolades de planta quadrada
Barcelona: memòria inèdita, Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya
Summary
La visió que tenim actualment en l’àmbit concret de la recerca sobre les fortificacions i els assentaments en alçada de l’Alta Edat Mitjana ha canviat substancialment, gràcies a les noves investigacions que han renovat el coneixement molt limitat que teníem fins ara, tan a nivell europeu (Brogiolo i Gelichi, 1996; Shneider, 2001 i 2011; Constant, 2005 i 2007; Brogiolo, 2014; Christie i Herold, 2016), com en l’àmbit peninsular (Gutiérrez, 2003; Muñiz i García, 2010; Quirós i Tejado, 2012; Catalan, Fuentes i Sastre, 2014; Gutiérrez, 2011; Gutiérrez, 2014; Tejerizo i Vigil-Escalera, 2017; Gutiérrez, Lefebvre i Moret, 2017). A dia d’avui, amb les dades que ens proporcionen les excavacions arqueològiques desenvolupades amb una metodologia adequada per a aquest registre altmedieval, amb la fixació de les seves cronologies mitjançant datacions radiocarbòniques i amb les anàlisis bioarqueològiques, s’ha pogut aprofundir molt més en l’estudi d’aquests tipus de jaciments. A Catalunya i al nord-est del país, específicament, la dinàmica historiogràfica referida a l’estudi de les fortificacions i assentaments en alçada també s’ha beneficiat d’aquest increment de la recerca (figura 1), on des de ja fa uns anys s’han realitzat diversos projectes arqueològics concrets d’alguns jaciments molt interessants (Llovera, 1997; Artigues, 2003; Asensio et al, 2003; Palol, 2004; Llinàs et al, 2004; Vila et al, 2005; Burch et al, 2006; Folch et al, 2007; Folch et al, 2007b; Folch, Llinàs i Merino, 2007; Folch et al, 2008; Fortó i Maese, 2009; Sancho, 2009; Escala, Mulet i Colet, 2011; Francesc, Guàrdia i Arguelagués, 2011; Bosch i Molist, 2015; Llinàs, 2016; Ollich et al., 2017; Busquets et al, 2017; Pratdesaba et al, 2017; Subias et al, 2018), Simultàniament, també s’han realitzat altres estudis de síntesi de caire més general (Martí, 2004; Martí, 2008; Folch, 2012; Nolla, 2014; Gibert, 2018a). Han permès començar a interpretar d’una forma més acurada tots aquests nous jaciments de l’alta edat mitjana
Published Version (Free)
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have