El derecho a la vivienda es uno de esos derechos que en las últimas décadas han demostrado su esencialidad en el Estado social y democrático de derecho. A pesar de su relevancia política, social y económica y de su reconocimiento multinivel (internacional más las múltiples normas autonómicas sobre vivienda y, hoy, estatal, con la Ley 12/2023, de 24 de mayo,

Abstract

Listen

Translate article

El dret a l’habitatge és un d’aquests drets que en les últimes dècades han demostrat la seva essencialitat en l’estat social i democràtic de dret. Malgrat la seva rellevància política, social i econòmica i el seu reconeixement multinivell (internacional més les múltiples normes autonòmiques sobre habitatge i, avui, estatal, amb la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge), no hi ha correspondència amb una política de realització efectiva d’aquest dret, consagrat en la nostra Constitució a l’article 47. Sobre la primera llei estatal pel dret a l’habitatge es plantegen múltiples temes, i la qüestió competencial és un assumpte de summe interès. En aquest treball, partint del reconeixement de la competència exclusiva de les comunitats autònomes en matèria d’habitatge, s’estudia la incidència que hi tenen uns determinats títols competencials transversals de l’Estat, i el seu reflex en el referit text legal en vista de la jurisprudència constitucional recaiguda sobre la distribució competencial en matèria d’habitatge. Així mateix, mereix una atenció especial el desplaçament de l’ús d’habitatge a altres mercats alternatius, com és l’habitatge turístic, que, encara que no tracta la llei d’habitatge de 2023, està íntimament lligat a tota aquesta problemàtica que suscita la regulació estatal.