Des de la crisi del patró or, a la dècada de 1930, fins al “corralito” argentí, a començament del segle xxi, els períodes de crisi han provocat nombrosos debats acadèmics i polítics sobre el sistema monetari internacional. Simultàniament, en anys recents, la Gran Recessió ha estimulat una vegada més els debats sobre les relacions entre autonomia nacional i democràcia, per una banda, i globalització, per altre, a més de les discussions relatives a les qüestions ideològiques implicades.El fenomen particular que aquí analitzem és l’impuls que han rebut en la actualitat les anomenades monedes alternatives; més específicament, ens proposem abordar la relació no detectada entre aquestes monedes alternatives i els mencionats debats.En primer lloc, l’article presenta un marc teòric de l’economia monetària a fi de comprendre els elements bàsics dels sistemes monetari i de pagaments. En segon lloc, analitza els aspectes macroeconòmics de les monedes complementàries locals (CC) i les criptomonedes seguint el marc teòric presentat. Per últim, posa de relleu les implicacions econòmic-polítiques de tots dos tipus de monedes pel que fa a l’afebliment o l’enfortiment dels sistemes democràtics nacionals.