Mediterranean trade in the Pyrenees: Italian merchants in Puigcerdà, 1300-1360.

Abstract

A partir de les evidències notarials que encara existeixen de la pirinenca vila de Puigcerdà, aquest article investiga la connexió entre l’interior de les regions muntanyoses de la Mediterrània i les xarxes comercials mediterrànies més extenses a la fi de l’Edat Mitjana. Es mostra que, seguint la ràpida expansió de la producció de draps als Pirineus catalans durant el final del segle xiii, mercaders italians (la majoria toscans), alguns dels quals provinents de petites ciutats d’in- terior, van començar a viatjar no només des dels principals ports de la Mediterrània, sinó cap a l’interior del Pirineu català, on venien draps tenyits des de finals de l’any 1302. Sembla que l’activitat comercial d’aquests mercaders es va incrementar durant les primeres dècades del segle xiv, ja que la producció de draps a Puigcerdà va continuar creixent i va persistir fins a finals de la dècada dels anys seixanta del mateix segle. Aquest article, mitjançant una comparació entre el nombre de mercaders italians actius a Puigcerdà i a la petita vila catala- na de Castelló d’Empúries, revela que el nivell d’accés dels productors mediterranis en el comerç a l’interior de les regions muntanyoses va ser significativament més baix que el de la costa. Sembla també que les dues viles formen part d’una xarxa interconnectada que va veure alguns dels mateixos mercaders comerciants a Puigcerdà i a Castelló. Probablement, aquesta xarxa tenia la base a Perpinyà, amb un alt nombre d’italians mercaders com a residents. El nombre d’italians venedors de tint a la costanera Castelló va superar de llarg els de Puigcerdà, la qual cosa suggereix que, si bé els Pirineus interiors estaven vinculats al comerç mediterrani, aquestes connexions econòmiques eren menys denses que les de les zones costaneres i més limitades per la geografia local.