Abstract

Les tribunes es van deixar d’incloure a l’interior de les esglésies barroques tarragonines a mesura que anava transcorrent el segle XVIII. De l’esclat de la pràctica manifesta en ordes religiosos establerts en els principals nuclis habitats, es va passar a l’arraconament parroquial només necessari en espais més petits, com ara ermites o capelles. En els santuaris, la seva presència va variar segons si van ser construïts a començament o a final del segle XVIII, quan l’estètica acadèmica ja no les necessitava. A l’article s’hi comparen aquests edificis religiosos partint de la cronologia, la situació geogràfica, els mestres de cases, la utilitat i l’herència constructiva propis del Camp de Tarragona.

Full Text
Published version (Free)

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call