Abstract
The publication in 1696 of the Catalan-Latin dictionary Gazophylacium Catalano-Latinum by Joan Lacavalleria led to the incorporation into Catalan of a large number of technical terms, in spite of the early modern sociocultural context being unfavourable to scientific and technical developments. The Gazophylacium is the Catalan version of a French-Latin dictionary, Le Dictionaire royal augmente by Francois-Antoine Pomey. Therefore, Lacavalleria may be considered as an initiator of the systematic transfer procedure of terminological units of French origin into Catalan, which were also adopted by many other languages of culture until well into the twentieth century, and that favoured the circulation of internationalisms. This article mainly describes the terminological units transferred from the French source into Catalan, examines the main proceedings of terminological formation and the adapting process of French terms into Catalan and, lastly, it accounts for the reception and subsequent implementation of these terms.
Highlights
Resum En un context sociocultural poc favorable al desenvolupament científic i tècnic, la publicació, l’any 1696, del diccionari català-llatí Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria va suposar paradoxalment la incorporació al català d’un gran nombre de termes d’especialitat
of the Catalan-Latin dictionary Gazophylacium Catalano-Latinum by Joan Lacavalleria led to the incorporation into Catalan
Lacavalleria may be considered as initiator of the systematic transfer procedure
Summary
L’historiador Ernest Lavisse (1905: 172-184) explica que la primera meitat del segle xvii és plena d’esdeveniments molt considerables per a la història de la ciència. El diccionari del pare Pomey no segueix els criteris imposats pels defensors del bon usage i incorpora una gran quantitat de tecnicismes encunyats al segle xvi i la primera meitat del xvii. Tampoc segueix les consignes dels jesuïtes amb relació a Descartes, ja que, en teoria, la Companyia de Jesús prohibia l’ensenyança de les seves obres; però a la pràctica molts jesuïtes varen adoptar una actitud eclèctica: si bé, d’una banda, assumien la prohibició d’ensenyar la part doctrinal, filosòfica i teològica de l’obra cartesiana, d’una altra, es mostraven força més receptius a l’hora d’incorporar-ne les novetats científiques, com veurem tot seguit
Sign-in/Register to view highlights & summary Sign-in/Register to access full text options 
Free) 
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a call
