Juegos infantiles en los ciclos de las Edades de la vida. Una conquista de la pintura europea entre los siglos XIV y XVII

Oriol Vaz-Romero Trueba

doi:10.5565/rev/locus.371

Abstract

La representació dels jocs infantils va despuntar en l’art clàssic. No obstant això, cal esperar fins al segle XIV perquè sorgeixi un renovat interès per les escenes relacionades amb la infància. Aquest «despertar» iconogràfic va irrompre en el cicle de les edats de la vida a través de manuscrits i pintures murals. Exemple d’això són els frescos de Longthorpe Tower a Anglaterra (1330) i unes pintures murals de temàtica profana a Itàlia entre 1360 i 1524. Aquestes pintures van servir de model per a noves imatges en les enciclopèdies i els tractats morals. A partir del segle XV la iconografia va multiplicar el nombre i l’especificitat de les joguines, però també va conquerir nous suports —tapissos, objectes mobiliaris, pintures sobre taula i llenç, així com emblemes xilogràfics i estampes. Les edats es van convertir en el centre d’un complex debat sobre els beneficis i els perills del joc en l’educació moral de l’home, alhora que la seva presència en l’art i la literatura revelava una creixent consciència sobre la infància, una edat amb dret propi en la cultura dels adults.

Highlights

The depiction of children’s games first emerged in classical art, it would not be until the 14th century when interest arose in profane scenes related to childhood
This iconographic “awakening” appeared in the cycle of the ages of life through mural paintings and manuscripts. Examples of this include the Longthorpe Tower wall paintings (1330) and some profane frescoes in Italian palaces and churches dating from 1360 and 1524. These works served as a model for new images in encyclopedias and moral treatises
The Ages of Man iconography became the center of a complex debate on the benefits and dangers of play in man’s moral education, while revealing a growing collective consciousness about childhood as an age in its own right

Summary

Introduction

The depiction of children’s games first emerged in classical art, it would not be until the 14th century when interest arose in profane scenes related to childhood. Mientras que los autores griegos parecían ajenos a dicha división, san Agustín propuso el número 6 para su modelo, recuperando así la tradición hebrea, según la cual existe una relación directa entre las seis edades del mundo y los seis días de la creación[19].

Results

Conclusion