Identificació bioacústica d'algunes espècies de ratpenats amb sonogrames, espectogrames i espectres sonors segons la seva freqüència d'ecolocalització.

Pedro Arcas Riva,Xavier Jordà Sanuy,José Fenollar Moncho,Carles Flaquer Sánchez,María Mas Navarro

doi:10.5565/rev/ciencies.395

Pedro Arcas Riva, Xavier Jordà Sanuy + Show 3 more

Open Access

https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.395

Copy DOI

Abstract

Aquest article forma part del treball de recerca de secundària de batxillerat sobre ratpenats on es tracta la detecció i identificació dels quiròpters mitjançant un detector. Posteriorment, es realitza una comparació entre sonogrames, espectrogrames i espectres sonors d’algunes espècies de quiròpters segons la seva freqüència d’ ecolocalització.

Highlights

Aquest article forma part del treball de recerca de secundària de batxillerat sobre ratpenats on es tracta la detecció i identificació dels quiròpters mitjançant un detector
A comparison is made between sonograms, spectrograms and sound spectra of some species of bats according to their frequency of echolocation
Lanàlisi de dades de freqüències de ratpenats que es presenta en aquest article té com a objectiu facilitar que els estudiants de batxillerat puguin fer, amb un coneixement bàsic de les propietats del so, diferents estudis entre espècies de ratpenats o quiròpters

Summary

Experiències didàctiques i treballs pràctics

Identificació bioacústica d’algunes espècies de ratpenats amb sonogrames, espectrogrames i espectres sonors segons la seva freqüència d’ecolocalització. Posteriorment, es realitza una comparació entre sonogrames, espectrogrames i espectres sonors d’ algunes espècies de quiròpters segons la seva freqüència d’ ecolocalització. La informació continguda en el so que emeten els ratpenats es pot descriure visualment de diverses maneres; el espectrograma, l'espectre sonor i el sonograma són algunes de les més útils, i aquestes permeten la descripció detallada per realitzar la discriminació entre espècies. La majoria dels microquiròpters usen polsos que consisteixen en combinacions d'aquests dos tipus d'elements, alguns autors com ara Kalko i Schnitzler (1993) fan servir en aquests casos el terme Freqüència Quasi Constant (QFC) per descriure els polsos d'aquest tipus (figura 2). Aquests permeten una anàlisis dels crits ultrasònics de l’espectre acurat

Sonograma i espectrograma de vespertiliònids

Espectre sonor

CONCLUSIONS

PROPOSTES DE FUTUR