Abstract
En se basant sur le cas de Borriana, nous pouvons connaître les difficultés fiscales que traversaient, durant le XVeme siècle, les principales villes royales du Pays Valencien. Bien que possédant des ressources fiscales importantes qui dépassaient beaucoup les revenus ordinaires que la couronne percevait dans la ville même, l'économie locale se voyait étouffée par un endettement accablant qui bénéficiait surtout les percepteurs d'impôts de la capitale du règne. Au milieu du XVCeme siècle, l'insolvabilité municipale motiva l'intervention de la couronne, qui finança un projet ambitieux d'assainissement économique. En échange de cette aide, le municipe dût céder une part de son autonomie et soumettre sa gestion financière au contrôle d'une bureaucratie royale centralisée. Finale-ment, le redressement eut un succès relatif au niveau macroéconomique, mais l'effort fiscal contribua à appauvrir la population et aggrava le déclin démographique de la ville.
Highlights
' L'hegemonia deis censalistes de Valencia era cambé clara a Castelló en 1426-1427, on controlaven més del 7 5 % de les pensions i deixaven la resta als creditors locals, mentre que a Onda el seu domini encara s'incrementava al 80 % dels redits en 1458-1459 -vegeu les notes 8 i 9
As a base of our study, the case of Borriana to analyze the fiscal difficulties that suffered, during the XV'h cenrury, rhe main royal rowns of Valencian counties. Even if they had imporranr fiscal receiprs, rhar were much higher rhan the ordinary receipts rhat the crown collected in the mentioned cities, che local economy was mainly overburdened with debrs rhat were highly favourable ro rax collecrors from che reign main cities
Even if the rehabilitation was partially successful on a macroeconomic level, che fiscal efforts contributed to impoverish che population and ro worsen che demographic decline of che cities
Summary
En 1450 el cavaller Joan Torrelles, clavari de la vila de Borriana, tancava la seua recaptació anual amb uns ingressos que oscil · laven a l'entorn deis 22.000 sous. A la mateixa epoca, Pere Ferrando, el lloctinent del batlle reial, només n'aconseguia uns 6.000 per als cofres de la corona 2 El municipi no sois comptava amb instruments fiscals més poderosos que la batllia local, sinó que els gestionava de manera més efica. Gracies a aquest control de l'administra ció de la corona s'han conservar a l'Arxiu del Regne de Valencia els quaderns de campees del clavari de Borriana del període 1449-1458 \ en contrast amb l'absencia de documentació medieval que presenta avui el seu arxiu municipal, i podem endinsar-nos així en la gestió de les finances d'aquest municipi de reia lenc.
Published Version (
Free)
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have