Abstract

Aquest treball presenta una descripcio comparativa del marcatge diferencial d’objecte (MDO) —aixo es, l’us d’una preposicio o marca concreta per introduir determinats objectes directes—, en basc, en catala i en espanyol, i ho fa centrant-se en la situacio de contacte de les dues primeres llengues (on el fenomen s’exclou de l’estandard) amb la darrera (on el fenomen es plenament normatiu). En primer lloc oferim un panorama del tractament sociolinguistic del MDO tant en catala com en basc, ates que en ambdos casos el fenomen ha estat tradicionalment imputat a la influencia espanyola, i, en consequencia, ha estat estigmatitzat des del punt de vista sociolinguistic i prohibit per part de les gramatiques prescriptives. A continuacio, emprenem una caracteritzacio del fenomen en les tres llengues estudiades, prenent en consideracio les manifestacions morfosintactiques del MDO, aixi com els factors que el desencadenen. Aquesta caracteritzacio ens permet evidenciar que, tant en la situacio de contacte catala-espanyol com basc-espanyol, hi ha punts de convergencia pero tambe de divergencia pel que fa al MDO.

Full Text
Published version (Free)

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call