Abstract
El model de relacions laborals espanyol es caracteritza per ser hereu de l’intervencionisme i el proteccionisme paternalista de l’antic model de relacions laborals de la dictadura. En aquest article s’exploren algunes idees sobre les necessitats de modernització del model de relacions laborals, com ara, una negociació col·lectiva amb més poder de les parts i una restauració del poder de les parts, especialment dels sindicats després de la reforma de 2012; potenciar la flexibilitat interna en les empreses, la polivalència, la formació continua i la mobilitat. Obrir la possibilitat d’irradiació dels convenis col·lectius dels àmbits superiors (estatals, autonòmics i/o provincials). Una administració pública i una judicatura que garanteixi l’equilibri de poder entre les parts.
Sign-in/Register to access full text options 
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a call
