Aquest article té com a objectiu promoure la reflexió educativa proporcionant els fonaments teòrics sobre les connexions entre l’aprenentatge de llengües estrangeres i la música, el qual configura els pilars d’un programa CLIL de Música en anglès anomenat MOVIC (Movement& Music in English). També pretén fomentar els enfocaments CLIL de música a les aules d’anglès com a llengua estrangera. L’article presenta els avantatges que la música aporta a l’aula d’anglès, a més de contextualitzar la situació actual del sistema educatiu espanyol i les possibilitats pedagògiques que comporta l’ús de la música. Per últim, presenta l’enfocament pedagògic de MOVIC, juntament amb un exemple d’activitat, i seguidament exposa un seguit d’implicacions pedagògiques per a educadors de llengües estrangeres i polítiques educatives.

Interpretem AICLE com a educació bilingüe atès que contribueix a crear bilingües; i ens interessa el comportament dels bilingües emergents. Ens adherim també a la idea de repertoris lingüístics holístics en comptes de llengües separables. En aquest estudi seguim en part la investigació realitzada per Celaya (2008) i Agustín-Llach (2009), per tal d’explorar exemples de translanguaging (designat en alguns casos com a "transllenguar") en la producció escrita d’alumnat AICLE. Ens centrem en tres categories de llenguatge infós per la L1: préstec, traducció i estrangerització. Si bé s’han considerat anteriorment com a errades, suggerim que seria més útil que el professorat les tractés com a estratègies comunicatives que sorgeixen de manera natural, és a dir, com a manifestació del bilingüisme emergent de l’alumnat. Comparem dues bases de dades de producció escrita de l’alumnat recollides en un interval de 3,5 anys i analitzem l’evolució de la seva competència, tal i com s’evidencia en els textos.

Aquest article se centra en el tema del consum sostenible per tal de donar suport als formadors de mestres i futurs mestres de primària en la planificació i integració de les competències en Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) dins de les seves classes. Després de considerar diferents marcs conceptuals i estudis relatius a l’aprenentatge d’idiomes, el document mostra com un projecte realitzat entre una classe d’anglès d’un departament d’educació universitària i una escola primària local de Barcelona va treballar junts per desenvolupar competències d’EDS. Com a forma d’investigació d’acció, el projecte va sorgir d’una exploració de com els professors d’idiomes en contextos d’educació superior es poden centrar en el contingut en termes d’allò que s’ensenya i com s’ensenya respecte als enfocaments d’ensenyament i aprenentatge, desenvolupament i ús de recursos. qüestions de sostenibilitat. Per recolzar aquest objectiu, el document descriu com un projecte d’aprenentatge de l’anglès per a mestres pre-servei combinava tres aspectes (enfocament, producte i contingut) alhora que se centrava en el consum sostenible com a part d’una pedagogia transformadora orientada a l’acció. El projecte es va dissenyar amb la finalitat de desenvolupar competències EDS tant per a Mestres en formació d’educació primària com per a nens d’edat primària, així com per donar suport a les habilitats d’aprenentatge autodirigit i d’aprenentatge permanent.

Quan l’aprenentatge de llengües estrangeres va convertir-se en objectiu social, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va començar a organizar programes d’ensenyament de llengües amb un objectiu concret: crear un projecte d’escola multilíngue que oferís als estudiants la possibilitat de començar a aprendre i utilitzar les llengües en contextos com l’Educació Física. A més a més, el ferrer de 1986 es va crear el CRLE (Centre de Recursos de Llenguas Estrangeres i amb ell l’impuls als diferents plans experimentals. L’octubre de 2007, acompañada de dues de les autorizas més reconegudes en el camp de l’AICLE (Do Coyle i Philip Hood) vaig iniciar una carrera de fons en l’ensenyament-aprenentatge a través de la metodología Clil en el marc curricular de l’Educació Física. Des d’aleshores l’anglès i les tecnologies acompanyen la meva docència d’Educació Física; una assignatura de paradigma privilegiat per l’assoliment de competències que impliquen la integració harmònica de coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen per assegurar fonaments d’habits saludables de práctica físico-esportiva que construiran el seu procés formatiu al llarg de la vida.

Editorial de CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(1)

Els mestres som plenament conscients del fet que en el nostre dia a dia a l’aula poden passar centenars de coses inesperades amb els nostres alumnes i que ser flexible i capaç d’adaptar-se a noves situacions és una de les característiques més importants de les nostres feines. Però haver d’enfrontar-se a un confinament total degut a la greu pandèmia mundial de la COVID-19 era difícil d’imaginar. Aquesta nova i imprevisible situació ens ha portat a reconsiderar els nostres rols com a mestres i a idear nous plans per oferir al nostre alumnat un ensenyament a distància efectiu i motivador. No cal dir que les tecnologies digitals tenen un paper fonamental en aquesta nova situació d’ensenyament-aprenentatge però, què passa quan els alumnes són molt petits i la seva autonomia digital encara no està prou desenvolupada? A més, tenint en compte que el desenvolupament de les competències de comunicació oral en llengua estrangera és crucial en aquestes edats, com es pot promoure un aprenentatge a distància que requereixi les produccions orals dels alumnes? Aquest article presenta dues activitats orals que es van dur a terme durant el període de confinament amb alumnes dels primers cursos de primària. S’hi exposen les estratègies i les eines digitals emprades, així com el procediment que es va seguir per tal de proveir als alumnes amb inputs i models adequats per tal d’ajudar-los a produir textos orals de qualitat en llengua estrangera. Ambdues activitats consisteixen en crear un vídeo col·lectiu on les produccions orals dels alumnes són compartides amb la resta del grup, tot i que les demandes lingüístiques d’una i de l’altra difereixen substancialment.

L'estudi de la motivacio com a variable individual en l'aprenentatge de llengues ha generat en les ultimes decades un cos de contribucions extens en relacio amb l'exit en el rendiment dels seus aprenents i amb els processos d'ensenyament i aprenentatge. No obstant aixo, les recerques en aquest sentit s'han desenvolupat principalment des de l'ambit de la Linguistica Aplicada a l'aprenentatge i ensenyament de l'angles. En el marc del projecte LETEGR2, el present estudi exploratori, de tall qualitatiu, persegueix analitzar els significats que aprenents de grec modern com a segona llengua (n=102) associen amb el grec i de quina manera les relacions d'aquests significats interactuen amb les motivacions cap a l'aprenentatge de la llengua. El processament i categoritzacio de les respostes per validacio interjutges i la seva analisi tematica destaquen quatre aspectes principals associats amb la llengua com (a) instrument, (b) actitud, (c) vincle personal i (d) cultura. Els resultats preliminars posen de manifest actituds positiva i molt positiva cap a la llengua grega, aixi com rellevancia del seu aprenentatge amb altres aspectes extralinguistics, com els vincles intergeneracionals i el paper del llegat historic i cultural d'aquesta llengua.

espanolEl objetivo de este estudio preliminar es el de explorar el acto de habla del agradecimiento en contextos comunicativos formales. Mas especificamente, se investigan las posibles diferencias en la expresion del agradecimiento por parte de hablantes nativos y no nativos de griego. Los participantes fueron treinta y un (N = 31) estudiantes de griego como segunda lengua (L2) que pertenecian a cinco niveles de competencia diferentes (de A2 a C2) matriculados en un curso intensivo de griego de verano en Atenas, Grecia. Ademas, participo un grupo de hablantes nativos de griego (N = 30). Los datos orales se obtuvieron a traves de una serie de juegos de rol abiertos que representaban tres situaciones comunicativas formales con diferentes parametros sociales. Tambien se llevo a cabo un protocolo verbal retrospectivo con el grupo de alumnos de L2. Los analisis se centraron en el tipo y la cantidad de estrategias utilizadas por los dos grupos. Los resultados mostraron una diferencia en el tipo y el numero de estrategias que emplearon estos dos grupos. Tambien parecen indicar que el entorno social y la direccion de imposicion fueron factores cruciales para la expresion del agradecimiento de ambos grupos. La expresion de los alumnos tambien se vio afectada por su familiaridad con cada situacion. EnglishThe aim of the current study is to investigate the role of second language (L2) proficiency in the pragmatic competence of learners of L2 Greek. More specifically, it aims at exploring whether L2 proficiency can have an impact on the strategies that L2 learners use in order to express the speech act of thanking in L2 Greek. Participants were thirty-one (N=31) learners of Greek at different proficiency levels (from A2 to C2) who were enrolled in a summer intensive course of Greek at a university language school in Athens, Greece. Additionally, a group of native speakers of Greek has been included as a baseline (N=30). Oral data were elicited through a series of open role plays which represented various communicative situations with different social parameters. Furthermore, a retrospective verbal protocol has been used in order to gain more insights into the way L2 learners perform the speech act of thanking. Results showed that there is a difference in the number of strategies of L2 learners across the different proficiency levels, which is more evident between beginners and advanced learners. However, findings seem to suggest that the role of proficiency is not clear-cut and it also depends, firstly, on the social parameters of each communicative situation and also on learners’ familiarization with each situation. The study concludes by discussing some implications for L2 pedagogy. catalaL’objectiu d’aquest estudi preliminar es el d’explorar l’acte de parla de l’agraiment en contextos comunicatius formals. Mes especificament, s’investiguen les possibles diferencies en l’expressio de l’agraiment per part de parlants nadius i no nadius de grec. Els participants van ser trenta i un (N = 31) estudiants de grec com a segona llengua (L2) que pertanyien a cinc nivells de competencia diferents (de A2 a C2) matriculats en un curs de grec intensiu d’estiu a Atenes, Grecia. A mes a mes, hi va participar un grup de parlants nadius de grec (N = 30). Les dades orals es van obtenir a traves d’una serie de jocs de rol oberts que representaven tres situacions comunicatives formals amb diferents parametres socials. Tambe es va portar a terme un protocol verbal retrospectiu amb el grup d’alumnes de L2. Les analisis es van centrar en el tipus i la quantitat d’estrategies utilitzades pels dos grups. Els resultats van mostrar una diferencia en el tipus i el nombre d’estrategies que van emprar aquests dos grups. D’altra banda semblen indicar que l’entorn social i la direccio d’imposicio van ser factors crucials per a l’expressio de l’agraiment d’ambdos grups. L’expressio dels alumnes tambe es va veure afectada per la seva familiaritat amb cada situacio.

Aquest article aborda la questio de la co-docencia en contextos d'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua (AICLE). Amb aquesta finalitat, recupera i revisa dades d'estudis previs sobre projectes AICLE realitzats en partenariat escola-universitat amb tres centres d'educacio secundaria amb seu a Barcelona i la seva area metropolitana, a Catalunya (Espanya), en els quals es va adoptar la co-docencia com a estrategia per a un AICLE inclusiu. En aquest estudi de casos multiples, l'atencio se centra principalment en: a) comprendre la manera en que la co-docencia es va convertir en una estrategia pedagogica clau en cada escola; b) caracteritzar les modalitats de co-docencia utilitzades en cada cas; i finalment c) determinar les possibles raons de la longevitat de dues de les experiencies.

La investigació següent és un estudi qualitatiu que forma part d’un projecte més ampli anomenat LETEGR2. L’objectiu d’aquesta investigació és explicar com l'observació a l’aula pot contribuir a disminuir la bretxa entre els coneixements teòrics, la pràctica docent i la formació del professorat. Està basada en dades recollides de professors en pràctiques (n=15) i de professors en actiu (n=6) que van seguir el protocol d’Observació d’Aula del LETEGR2 en aules on s’ensenya grec com a segona llengua estrangera a Grècia. Totes les dades recollides es presenten seguint les diferents etapes d’observació en les quals han estat recollides (pre- i post-). La discussió de les dades es presenta a través de les veus dels dos grups de participants en relació als perfils dels alumnes d’una L2, el procés d’ensenyament i les pràctiques dels docents. S’intenta establir un vincle entre els comportaments i accions observades a cada grup de participants i els conceptes teòrics subjacents en el camp de l’ensenyament i aprenentatge d’una segona llengua.