Abstract

Aquest article es un examen critic de la teoria de la veritat de Putnam en la seva evolucio des d'un realisme metafisic a un realisme intern. En primer lloc, presento una analisi de l'argument de la teoria de models que va dur a Putnam a abandonar el concepte metafisic de veritat corn a correspondencia i a adoptar un concepte epistemic de veritat. Aquest argument, encara que constitueix una potent critica de la concepcio de la veritat del realisme metafisic, no estableix conclusivament que la veritar tingui algun contingut epistemic. En segon lloc, discuteixo la teoria idealitzada de la veritat de Putnam, tot argumentant que la identificacio de la veritat amb “acceptabilitat en condicions ideals” no s'adiu amb la tesi que la veritat no es contextual sino transcendent, per tal com la nocio de justificacio es intrinsecament contextual i no hi ha idealitzacio que la pugui redimir d'aquest caracter. Finalment, suggereixo que les intuicions realistes que el realisme intern de Putnam intenta captar no requereixen mes que una perspectiva deflacionista sobre la veritat. Adoptar aquesta perspectiva implica abandonar no sols la idea que la veritat es una propietat epistemica, sino tambe la idea que la veritat es una propietat substantiva que totes les afirmacions verdaderes comparteixen i que, per tant, es objecte d'una teoria filosofica.

Full Text
Paper version not known

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call