Verb-Clitic Structures in Eivissan Catalan: Recursive Prosodic Words and Allomorphy

Abstract

Aquest treball investiga el desplacament accentual en estructures verb-clitic en eivissenc, una varietat romanica poc estudiada. Dintre del balear, aquest es l’unic subdialecte en el qual el desplacament accentual nomes afecta infinitius de la segona conjugacio seguits de clitic, es a dir, els que, en contrast amb altres conjugacions, tenen accent a la penultima sil·laba quan no van seguits de clitic. En eivissenc, quan el verb va seguit d’un o mes enclitics pronominals, l’accent dels infinitius de la segona conjugacio es desplaca una sil·laba cap a la dreta, que es l’ultima sil·laba del radical verbal; no hi ha desplacament quan els clitics van precedits d’un imperatiu. Proposem que els enclitics pronominals de l’eivissenc s’adjunten a un mot prosodic recursiu maxim i que el domini d’assignacio d’accent es el mot prosodic minim, subordinat. Tambe analitzem dos casos d’al·lomorfia motivada per l’accent, que es troba en les estructures infinitiu-clitic, al·lomorfia que afecta el morf d’infinitiu i al·lomorfia que afecta l’arrel verbal.