Variació formal i canvi lingüístic en els quantificadors catalans: el paper de la pragmàtica

Abstract

Aquest article estudia la variació formal de les formes de masculí singular dels quantificadors u/un ‘one’, algú/algun ‘someone, some’, ningú/ningun ‘no one, anyone, not one, any, none’ i cada u/cada un ‘everyone, each one’ en català actual. Els usos estàndard d’aquestes formes es contrasten amb els usos dialectals, obtinguts a partir d’una recerca exhaustiva de corpus oral i escrit. A més, es comparen amb els usos de la resta de les llengües romàniques i amb l’evolució històrica en català. El conjunt d’aquestes dades, i especialment la informació dialectal sobre la zona valenciana, permeten explicar els diversos factors que han interactuat en la variació i el canvi formal d’aquests quantificadors. Entre aquests factors, es destaca el paper fonamental de la pragmàtica. Es fa veure que, davant de la polisèmia i de la sinonímia que provoquen les vacil·lacions entre les variants dels quantificadors, es busquen estratègies per a millorar l’efectivitat comunicativa, de manera que es consolida la diferenciació entre forma i funció en la majoria dels quantificadors. També es destaquen els factors analògics i, sobretot, els fonològics, que, d’una banda, expliquen el sincretisme de la forma un, i, d’una altra, ens permeten entendre les raons per les quals en l’àrea geogràfica del valencià hi ha un procés de substitució de formes genuïnes per préstecs de l’espanyol.