Urban regeneration and policies of "social mixing" in British cities: a critical assessment

Abstract

Over the past fifteen years, urban decision-makers in several countries have experimented with specific policies which seek to increase the social mix of particular urban areas, specifically via interventions in the housing mix, in order to tackle socio-spatial segregation, concentrations of deprivation and social exclusion. These interventions are based on the notion of the neighbourhood effect (or area effect), which hypothesizes that a high concentration of poor, or ethnic minority, people in specific areas reinforces and perpetuates poverty and exclusion. This contribution briefly analyses the policy initiatives set up in the United Kingdom by the New Labour government between 1997 and 2010 to encourage so-called mixed communities. The key assumption was that mixing different types of housing tenure would lead to greater social mix and to positive effects for (poor) urban residents and for deprived neighbourhoods at large. The paper reviews the arguments and approaches used to encourage such mixed communities and summarizes the state of academic research on the impacts and effectiveness of such policies. There is, to date, rather limited evidence that interventions in the housing mix alone can lead to greater social mix and to positive effects for deprived urban neighbourhoods and their residents. In the conclusion of the paper, succinct lessons are drawn for urban policies and area-based interventions in Spain and Catalonia. Durant els últims quinze anys, els responsables de les decisions urbanes en varis països han experimentat amb polítiques específiques que busquen incrementar la barreja social de determinades zones urbanes, específicament a través d'intervencions en la barreja d'habitatge amb la finalitat de fer front a la segregació socioespacial, concentracions de precarietat i l'exclusió social. Aquestes intervencions es basen en la noció de l'efecte de veïnatge, sota la hipòtesi que amb l'alta concentració de pobres o minories ètniques, les persones en àrees específiques reforcen i perpetuen la pobresa i l'exclusió. Aquesta contribució analitza breument les iniciatives de política establertes en el Regne Unit pel nou govern laborista entre 1997 i 2010 per incentivar les denominades comunitats mixtes. La suposada clau fou que la barreja de diferents tipus de tinença d'habitatge podria portar a una major barreja social i a efectes positius pels residents urbans pobres i els barris desafavorits en general. El document analitza els arguments i enfocaments utilitzats per fomentar tals comunitats mixtes i resumeix l'estat de la investigació acadèmica sobre els impactes i l'eficàcia d'aquestes polítiques. No hi ha, fins el moment, més que la poca evidència de que les intervencions en la barreja d'habitatge només puguin conduir a una major barreja social i a efectes positius per les zones desafavorides i els seus habitants. En la conclusió del treball, s'exposen breus lliçons per les polítiques urbanes i intervencions puntuals a Espanya i Catalunya. Durante los últimos quince años, los responsables de las decisiones urbanas en varios países han experimentado con políticas específicas que buscan incrementar la mezcla social de determinadas zonas urbanas, específicamente a través de intervenciones en la mezcla de vivienda con el fin de hacer frente a la segregación socio espacial, concentraciones de precariedad y la exclusión social. Estas intervenciones se basan en la noción del efecto de vecindario, bajo la hipótesis de que con alta concentración de pobres o minorías étnicas, las personas en áreas específicas refuerzan y ?? perpetúan la pobreza y la exclusión. Esta contribución analiza brevemente las iniciativas de política establecidas en el Reino Unido por el nuevo gobierno laborista entre 1997 y 2010 para incentivar a las denominadas comunidades mixtas. El supuesto clave fue que la mezcla de diferentes tipos de tenencia de la vivienda podría llevar a una mayor mezcla social y a efectos positivos para los residentes urbanos pobres y los barrios desfavorecidos en general. El documento analiza los argumentos y enfoques utilizados para fomentar tales comunidades mixtas y resume el estado de la investigación académica sobre los impactos y la eficacia de estas políticas. No hay, hasta la fecha, más que poca evidencia de que las intervenciones en la mezcla de vivienda solamente puede conducir a una mayor mezcla social y a efectos positivos para las zonas urbanas desfavorecidas y sus habitantes. En la conclusión del trabajo , se exponen breves lecciones para las políticas urbanas e intervenciones puntuales en España y Cataluña.