Abstract

El desenvolupament de la mecanica quantica a principis del segle XX va constituir una de les mes grans revolucions tant en les ciencies experimentals i en les ciencies exactes com en la filosofia, i va modificar completament la manera d'entendre el mon tant a nivell microscopic com macroscopic. De fet, tal com varen fer notar els seus fundadors, la mecanica quantica es forca contradictoria respecte a la nostra forma classica de pensar. Per superar aquesta limitacio, Erwin Schrodinger i Albert Einstein, entre d'altres, van proposar una serie d'experiments ideals que mostraven el comportament paradoxal de la mecanica quantica, entre els quals l'anomenat «gat de Schrodinger» i la «paradoxa EPR» (o paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen) son els mes coneguts. Aquestes propostes experimentals, que es coneixen amb el nom alemany de Gedankenexperimente (experiments mentals), feien us del principi de superposicio i de l'entrellacament dels sistemes quanticsapper mostrar les estranyes propietats de la mecanica quantica. Tanmateix, com va indicar el mateix Schrodinger, es tractava de propostes ridicules perque mai aconseguiriem manipular particules individuals. El Premi Nobel de Fisica 2012 ha estat atorgat a Serge Haroche i David J. Wineland, que van ser capacos, mitjancant sofisticats dispositius experimentals, d'atrapar i manipular fotons i ions individuals, respectivament, tot fent realitat els Gedankenexperimente proposats als inicis de la mecanica quantica. A mes, aquells experiments van establir les bases per a un nou camp de recerca, la ciencia de la informacio quantica, i per al desenvolupament de noves aplicacions com ara la construccio de rellotges atomics de precisio anteriorment mai assolida. Aquests desenvolupaments han marcat l'inici de l'anomenada segona revolucio quantica.

Full Text
Paper version not known

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call