Abstract
L'ocupació nazi de França va donar lloc a un dels debats més importants dins del trotskisme francès i de la IV Internacional: la qüestió nacional europea i les demandes democràtiques. El problema nacional va tenir diferents manifestacions en diferents països, i al llarg d'Europa va produir el sorgiment de moviments de resistència contra els ocupants. Els trotskistes francesos no van ser aliens a aquest fenomen i el debat sobre si havien d'integrar-se als maquis va demostrar ser fonamental per a la possibilitat que es produís una revolució socialista una vegada finalitzada la guerra. Intentarem demostrar que la posició dels trotskistes francesos sobre la resistència distava de ser unívoca. A partir de la massificació dels moviments partisans a Itàlia i França, la majoria de la direcció del Parti Ouvrier Internationaliste, amb Marcel Hic al capdavant, va desenvolupar una política favorable cap als maquis, trobant una forta oposició dins del partit i del Secretariat Provisional Europeu de la IV Internacional. Els esforços d'integració a la resistència d'alguns líders del POI van quedar truncats després de la batuda soferta pel partit a les mans de la Gestapo a l'octubre de 1943. A mitjan 1945, va sorgir una nova oportunitat per als trotskistes francesos amb la participació de André Calvès en un maqui comunista, però aquesta oportunitat es va perdre a causa de la política adoptada per la nova secció francesa, el Parti Communiste Internationaliste.
Highlights
The Nazi occupation of France gave rise to one of the most important debates within French Trotskyism and the Fourth International: the European national question and the demands for democracy
throughout Europe it fueled the rise of resistance movements against the occupiers
The French Trotskyists were no strangers to this phenomenon
Summary
El mismo indica un cambio en la línea política de la sección francesa de la Cuarta Internacional: si hasta entonces los trotskistas se habían opuesto a las acciones armadas organizadas por los estalinistas y los nacionalistas por su carácter de terrorismo individual, con el surgimiento de los maquis, el Parti Ouvrier Internationaliste bajo la dirección de Marcel Hic comenzó a avalar abiertamente la lucha armada, dado su carácter de movimiento de masas contra la deportación a Alemania: En Haute-Savoie, les ouvriers ont fui la pseuso-relève et se sont réfugiés dans la montagne [...]. (Une fois de plus sur la question nationale)”, en el que acusaba a la dirección del POI de nacionalismo, afirmando que Francia no era un país oprimido porque la ocupación no era un hecho permanente sino transitorio, que “la grande force contre révolutionnaire est et surtout sera l’Amérique Rooseveltienne”, y que por lo tanto “participer a un soulèvement qui soutiendrait un débarquement américain c’est [...] abandonner complètement la politique du défaitisme revolutionnaire, pour se livrer pieds et poings liés à la réaction”. Qu’au cas d’une révolte « nationale », le prolétariat doit soutenir le mouvement c’est à dire qu’il doit s’efforcer de prendre la tête de la lutte et de transformar la « révolte nationale » en Révolution prolétaire 19
Sign-in/Register to view highlights & summary Sign-in/Register to access full text options 
Free) 
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a call
