Abstract

L’objectiu d’aquest article és donar compte de certs buits en la distribució sintàctica de les com- binacions de clítics en varietats de l’aragonès, el català, l’occità i el castellà. La perspectiva segons la qual l’ordre dels clítics ve determinat per patrons és insuficient perquè els patrons entren en joc després del component sintàctic, ja sigui a la morfologia, ja sigui en algun altre component post- sintàctic. En l’alternativa que proposo l’ordenació de les combinacions de clítics es pot donar a la sintaxi, com anticipaven Kayne (1994) i Terzi (1999). En concret, proposaré que en algunes de les anomalies hi ha involucrades combinacions de clítics que no formen constituents (clítics escindits), mentre que, en altres, un dels elements no és realment un clític, sinó un element amb un estatus morfològic diferent o un pronom feble com a Cardinaletti i Starke (1999).

Full Text
Paper version not known

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call