Sobre l’essència del gènere líric: una reflexió teòrica a l’entorn de la paraula poètica en el llindar de l’experimentació

Abstract

Aquest article defensa que la impossibilitat de definir el gènere líric deriva del mateix caràcter experimental de la praxi poètica, que indaga en els signes amb què opera en un context de màxima expressivitat, i amb independència de la conjuntura històrica i de les actituds deliberadament rupturistes. Així doncs, per bé que s’hi analitzen algunes de les pràctiques d’experimentació habituals – com l’acostament de la poesia a la pintura, la música, o la matemàtica –, el que es resol és que la mateixa tradició poètica suscita ja una fèrtil activitat exploratòria: promou, per una banda, la revisió de tipologies estereotipades; i per una altra, la indagació en la capacitat de la llengua d’expressar el no conscient, i de conceptualitzar la realitat tot reinterpretant-la. L’estudi para esment, però, en el territori català, i sobretot en el vessant poètic d’Albert Ràfols-Casamada, i en els poemes Uh, d’Enric Casasses, i Bratislava o Bucarest, de Manel Ollé.