Abstract

L’estudi de la variació de les rondalles en la cultura popular grega mostra que alguns arguments i temes, en el procés de la seva transmissió oral, s’estan transformant en narracions més curtes i estereotipades. Així, les històries que pertanyen a diferents subgèneres de la rondalla (la faula, la rondalla meravellosa o l’anècdota) poden evolucionar a una forma més curta o més simple, com un proverbi, una paràbola o una al·lusió. És, per exemple, el cas de la paroimiomythoi (proverbis derivats de rondalles) d’acord amb el terme de Demetrios Loukatos. També és el cas dels tipus internacionals de rondalles que es presenten al corpus grec no com a rondalles sinó com a frases proverbials. L’objectiu principal d’aquest article és, per tant, estudiar alguns exemples d’aquestes rondalles analitzant les seves imatges explícites i els significats al·legòrics que se’ls assignen, així com les seves adaptacions a les modernes condicions socials i culturals. L’article es basa en les conclusions del Catalogue of the Greek Folktale, així com en micro-dades recentment recopilades durant el treball de camp, majoritàriament a l’illa del mar Egeu i al nord de Grècia.

Full Text
Published version (Free)

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call