Salt city: el barri com a refugi i amenaça. Apropiacions de l'espai públic i resistències dels joves de Salt davant l'exclusió i l'estigma.

Abstract

<p>El municipi de Salt, a la perifèria de Girona, és objecte d’una forta pressió mediàtica i política que ha contribuït a la seva estigmatització, entorn del fet migratori i la inseguretat, i a l’aplicació de polítiques públiques a manera de «laboratori». En aquest context, la mort d’un menor d’origen immigrat, el gener del 2011, en el transcurs d’una persecució policial, genera manifestacions de ràbia a l’espai públic de determinats grups de joves, acompanyades d’un nou episodi de reacció mediàtica que criminalitza aquests col·lectius. S’expressen joves amb escasses oportunitats d’accés a la formació reglada o al mercat de treball, amb trajectòries en bloqueig i embolcallats per discursos de culpabilització. La discriminació social i racista en l’accés a espais privats, la manca de recursos econòmics i les condicions precàries dels habitatges en alguns sectors, converteixen el carrer en l’únic espai accessible i disponible per a la «conquesta», la trobada i la socialització, de lliure accés, però també sotmès a dinàmiques estigmatitzadores i criminalitzadores. Salt City és la manera com uns determinats grups de joves denominen el seu poble i, en concret, un espai simbòlic, apropiat, disseminat en un entorn urbà segregat internament. Què és Salt City? En quins llocs físics i interaccions es concreta? Aquest espai significatiu pot ser un entorn de resistència i de protecció en l’articulació de normes i valors i d’una particular «cultura de carrer» integradora i identificadora enfront de l’estigma exterior. Però, d’altra banda, es construeix enmig d’un espai-amenaça on es donen els condicionants de la marginalitat. Aquest treball és, doncs, una aproximació qualitativa a la condició dels joves de Salt i a la seva situació social i context de vida: entre l’entorn-refugi i l’espai-amenaça on es despleguen els dispositius normatius i simbòlics de control, segregació, estigma i criminalització.</p>