Paraula i poètiques del desig a l’obra d’Enric Casasses: subjectivitat i oralitat

Abstract

Davant la necessitat d’esbrinar quines noves variables participen a l’enunciació dels subjectes poètics contemporanis, aquest article proposa permutar “la relació” per “la llei del desig”, la qual ens situa a les portes de la categoria que prendrem com a fonament de la poesia i de la poètica d’Enric Casasses: el desig. Per una banda, a través de l’exegesi del seu corpus poètic, la investigació abordarà diverses construccions del jo líric tal com emergeixen en aquest espai literari, entenent el desig com la pulsió d’escriptura, metaforitzada per “la gana”, que determinarà el traç del vers. Per altra banda, analitzarem la paraula oral (pràctica habitual del poeta que amara tant l’artefacte poètic com el mateix procés de creació), il·luminada des dels atributs de la matèria-emoció – terme manllevat de Michel Collot. Observarem, així, com a través del ritme, epicentre de la substància lírica casassiana, s’incardinen i entrecreuen el desig (pulsió d’escriptura) i el significant (text), i s’aconsegueix així que el moviment intern del poema, originat en la paraula recitada, sigui origen i patró del moviment intern de l’emoció.