Abstract

Moltes mesures de salut publica poden tenir un impacte important en determinades classes o grups socials desfavorits. Aixo pot atenuar, almenys temporalment, les desigualtats socials en salut, en la mesura en que aquests grups tenen una prevalenca major de les condicions que les mesures de salut publica volen afrontar, pero tambe pot estigmatitzar-los, la qual cosa a la llarga conduiria a exacerbar de nou les inequitats en salut. Es descriuen els conceptes de classe social, classisme i estigma. S'analitzen diferents corrents de pensament que han concebut el paper de l'estigma dins de la salut publica. S'accepta que en condicions excepcionals es poden defensar algunes mesures de salut publica amb certs efectes estigmatitzadors com una consequencia indesitjada, pero mai de forma deliberada, com a component nuclear o exclusiu de la intervencio. Finalment, es comenten diverses condicions que han de complir-se per evitar o minimitzar l'estigma en les actuacions de la salut publica: la participacio de les classes i grups socials involucrats en la presa de decisions; la supervisio etica independent; defugir la individualitzacio dels problemes de salut publica i posar l'emfasi en que son problemes predominantment col·lectius; la compensacio suficient a les persones i grups perjudicats; i l'esforc per afrontar i corregir les causes profundes i estructurals de les desigualtats en salut.

Full Text
Published version (Free)

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call