Mancat de què? Sobre la dicotomia «Welt-Umwelt» en Heidegger i Gehlen

Abstract

L’objectiu d’aquest article es revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjancant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferencia ontologica entre animal i huma. A causa de la creenca compartida per ambdos autors en l’especificitat ontologica de l’huma davant la de l’animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergencies que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el classic punt de vista metafisic segons el qual nomes en la mesura en que s’exclou en l’home tot element d’animalitat es pot finalment assolir una definicio apropiada de la seva essencia. Sobre la base d’aquestes premisses, es dura a terme una critica d’aquest plantejament teoric tal com es manifesta en Els conceptes fonamentals de la metafisica: mon, finitud, solitud de Heidegger (1929-1930) i en L’home. La seva natura i la seva posicio en el mon de Gehlen (1940).