Abstract
This article aims to prove the active role played by artisans as consumers (readers, owners, copyists) of literature besides elite and court circles, and links it to the strategies of social promotion launched by that dynamic social group. The analysis is based on two types of sources: on the one hand, on an extensive sample of the presence of literary works in the libraries of the medieval Catalan lower middle classes, derived from the main documentary collections on history of the books produced to date; and, on the other hand, on some literary codices copied by individuals belonging to that social sphere, which have been re-examined. In addition, some individuals are identified regarding the transmission of some works of Francesc Eiximenis ( Llibre de les dones and Llibre dels àngels ) and the Catalan translation of La Queste del saint Graal , as well as regarding the origin of Jaume Conesa’s translation of Guido delle Colonne’s Historia destructionis Troie .
Highlights
Resum Aquest article reivindica el paper actiu dels menestrals com a consumidors i autors de literatura, al costat dels cercles de l’elit i de la cort, i el relaciona amb les estratègies de promoció social que aquest dinàmic sector va endegar
Aquests punts de vista tradicionals, que acaben generant prejudicis, semblen conseqüència de la relativa exigüitat de les fonts que llavors, i fins fa poc, es tenien a l’abast, però també depenen de la manera com han estat interpretades aquestes fonts
Al castell de Tous, de la família del mateix nom emparentada amb el donzell Pere Sescomes (IV), hi havia, en els anys 1372-1410 (Alòs 1910: 132-53), diverses obres cavalleresques en vulgar (Llibre de l’orde de cavalleria, Història d’Alexandre, Tristany, Destrucció de la Taula rodona)
Summary
Els estudis d’història de la literatura catalana medieval han anat evidenciant aquí i allà, en notícies sobretot isolades, el protagonisme que van tenir els individus que exercien oficis tècnics entre els lectors i, en menor mesura, entre els autors d’obres de creació literària. La coincidència cronològica d’aquests fets en diverses ciutats i de diferent grandària – Barcelona, Mallorca, Manresa, Vic– fa pensar que la documentació reflecteix una tendència real: deixant de banda els oficis tècnics relacionats amb la salut, més precoços a l’hora de posseir llibres per les raons que ja s’han exposat abans, els altres menestrals devien començar a tenir petites biblioteques sobretot a partir de la segona meitat del segle xiv. En els exemples que segueixen aporto també una transcripció diplomàtica dels colofons i d’alguns altres fragments a fi d’evidenciar la cultura escripturària d’aquests individus
Sign-in/Register to view highlights & summary Sign-in/Register to access full text options 
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a callDisclaimer: All third-party content on this website/platform is and will remain the property of their respective owners and is provided on "as is" basis without any warranties, express or implied. Use of third-party content does not indicate any affiliation, sponsorship with or endorsement by them. Any references to third-party content is to identify the corresponding services and shall be considered fair use under The CopyrightLaw.
