Abstract

Le couronnement de Ferran d’Antequera a suscité à plusieurs reprises l'intérêt des chercheurs, mais presque sans exception en prenant comme point de départ les chroniques et les sources narratives. Parmi les sources conservées aux Archives de la Couronne d' Aragon se trouve une grande quantité de documents relatifs aux préparatifs et a l'organisation de la tete permettant une parfaite confrontation et mise en relation des deux types de sources, avec une précision parfois surprenante. Cet article, done, apporte un contrepoint documentaire aux informations déjà connues fournies par les chroniques sur le couronnement de Ferran Icr , un spectacle qui a suivi le rituel institué par les monarques antérieurs mais dans lequel se détachait une forte composante légitimatrice, tant a cause des particularités de sa manière d'acceder au tróne que par les contingences politiques internes immédiates, essentiellement le soulèvement de Jaume d’Urgell.

Highlights

  • Bernat i Bartomeu de Santalívia239, Aleix Moragues, mestre de bastides240, Anton Ruiz, criat de J oan Gutierro i també mestre de bastides241, i, com ja havíem dit, Antoni San, capella de la capella reial242, foren els encarregats de construir i fer els entremesos

  • Les festes de la coronació de Ferran d' Antequera es van allargar fins al dilluns 19 de febrer, dia en que el príncipe e el duque, hijos del rey, por honrar la fiesta de la reina su madre, ordenaron una justa muy estraña e fizieron poner en el Campo del

Read more

Summary

ÜBSERVACIÓ DEL RITUAL I DE LA TRADICIÓ

En contra del que ens podría fer pensar la llarga tradició historiografica que li ha estat contraria (pero, probablement, també per la particularitat de la seva forma d 'accés al tron catalano-aragones i per les incidencies que, tant a priori com a posteriori, l'acompanyaren), Ferran I demostra interes, en tot moment, per coneixer les tradicions de la Corona que havia aconseguit i intenta preservar-les a través deis seus actes i de les seves actuacions públiques, amb la pretensió, segurament, d'obtenir o de mantenir el favor deis seus súbdits, i en especial el deis sectors més propers i poderosos que l'envoltaven. Primer, a Guillem Oliver, "per c;o com lo nostre cavalleriz pretén pertanyer-li per dret de son [o]ffici les sobrevestes del cavall que cavalcavam lo jorn de nostra benaventurada coronació e los canonges de la Seu afermen pertanyer-se a ells lo dit cavall, e lo penoner e alferiz nostre les banderes e lo cavall que el cavalcava, vos manam que, tantost vos certifiquets si les dites coses consta per stil e ordinació de nostra casa o si en la coronació del senyor rey en Pere, avi nostre, de gloriosa memoria, fon axí usat ( ...)"; el mateix dia féu igual petició a loan [Despla] sobre "en la coronació del rey en Martí, oncle nostre, de gloriosa memoria, com se'n usa, ne si d'alguna de les dites coses fon feta smena a alcú deis damunt dits"; ACA, C., reg. Les notícies que tenim de la coronació de Ferran d 'Antequera coincideixen perfectament amb el ritual descrit en l 'Ordinació de Pere el Cerimoniós: Ferran I féu tots els possibles per seguir-lo al peu de la lletra, fins i tot quan la manca de ternps o les circumstancies li foren contraries

LA DATA
LA GENEROSITAT REIAL
10. LES ROBES
11. LES JOIES
12. LA CERA
15. EL CONVIT
17. ELS JOGLARS
18. LES JUSTES I TORNEIGS
Full Text
Paper version not known

Talk to us

Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have

Schedule a call

Disclaimer: All third-party content on this website/platform is and will remain the property of their respective owners and is provided on "as is" basis without any warranties, express or implied. Use of third-party content does not indicate any affiliation, sponsorship with or endorsement by them. Any references to third-party content is to identify the corresponding services and shall be considered fair use under The CopyrightLaw.