Abstract
Un dels trets característics de la novel·la criminal és l’ús que es fa de la llengua. Sovint s’utilitzen estratègies com poden ser l’argot, els barbarismes o els manlleus per dotar la història de versemblança. L’argot català navega entre la permissivitat i la normativització, dos processos que sovint topen quan es tracta de la llengua escrita. Aquest article pretén fer una revisió de l’ús que s’ha fet de la llengua en obres traduïdes i obres escrites en català que formen part de la col· lecció «La Negra» (1986-1998), d’Edicions de La Magrana, la primera col·lecció especialitzada en novel·la criminal que no només va comptar amb traduccions, sinó també amb produccions purament catalanes. L’estudi es fa a partir de les novel·les, de la correspondència i dels informes de lectura de l’època.
Published Version
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a callSimilar Papers
Disclaimer: All third-party content on this website/platform is and will remain the property of their respective owners and is provided on "as is" basis without any warranties, express or implied. Use of third-party content does not indicate any affiliation, sponsorship with or endorsement by them. Any references to third-party content is to identify the corresponding services and shall be considered fair use under The CopyrightLaw.
