L’amuntegament tonal en castellà, català i friülà en la Teoria de l’Optimitat

Abstract

El friula, el catala i el castella solucionen de manera diferent les situacions d’amuntegament tonal (es a dir, els casos on tres o mes dianes tonals s’associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjancant el truncament tonal, es a dir, no realitzant foneticament un dels tons fonologics. Les altres dues llengues ho fan allargant el segment al qual s’associen els tons. La diferencia entre aquestes solucions es pot explicar mitjancant una jerarquitzacio diferent del mateix conjunt de restriccions. Basicament, en friula la restriccio de nivell mes elevat es DepLink-μ(voc), mentre que en catala i castella es Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicacio interlinguistica mes general dels efectes de l’amuntegament tonal.