Abstract
This article aims to systematize the last decades’ historiographical contributions on the life of Isabel de Villena. In the first section it is shown that, far from being a helpless orphan, Enric de Villena’s daughter could rely on a significant net of uncles, aunts and cousins, which helps understand the author’s choice of Franciscanism. The second section analyzes the true reasons why Isabel de Villena, who possessed an important fortune, was brought up in queen Maria’s court when her father, who had been exiled by the Trastamara brothers, died: as the daughter of the last legitimate male descendant of one of the claimants of the throne of Aragon in the aftermath of Marti l’Huma’s death, her future had to be carefully monitored.
Highlights
Paraules clau: Isabel de Villena; Enric de Villena; Alfons el Vell; Casa de Barcelona; dinastia Trastàmara; Regne de València
The second section analyzes the true reasons why Isabel de Villena, who possessed an important fortune, was brought up in queen Maria’s court when her father, who had been exiled by the Trastámara brothers, died: as the daughter of the last legitimate male descendant of one of the claimants of the throne of Aragon in the aftermath of Martí l’Humà’s death, her future had to be carefully monitored
Fecha de recepción del artículo: enero 2013 Fecha de aceptación y versión final: diciembre 2013
Summary
Aquest article té per objecte actualitzar notícies biogràfiques de l’escriptora Isabel de Villena (1430-90), especialment pel que fa a les seues vinculacions familiars[1]. Malgrat la seua condició d’il·legítim, Galvany de Villena va fer un molt bon casament: va contraure noces en 1403 – poc després d’haver rebut la donació del seu avi –amb Violant de Vilaragut[28 ], germana d’aquell Joan de Vilaragut amb qui la reina viuda Margarida de Prades es va casar en secret, i que era així mateix il·legítim[29]. I a això hem de sumar: les ties àvies monges a la Puritat –que la van haver de conèixer en la seua primera infantesa–, els seus cosins germans a Itàlia, i les seues altres ties segones: Elionor de Prades i la desconeguda Violant, monja clarissa i segona abadessa de la família abans de l’escriptora. Així s’entén plenament l’opció d’Isabel de Villena pel franciscanisme: amb almenys tres parentes clarisses, en professar a la Trinitat, la futura escriptora continuava una tradició familiar, i alhora feia perviure –amb una importantíssima aportació econòmica, com després veurem– el projecte de comunitat clarissa de la tia àvia Violant
Sign-in/Register to view highlights & summary Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a callSimilar Papers
Disclaimer: All third-party content on this website/platform is and will remain the property of their respective owners and is provided on "as is" basis without any warranties, express or implied. Use of third-party content does not indicate any affiliation, sponsorship with or endorsement by them. Any references to third-party content is to identify the corresponding services and shall be considered fair use under The CopyrightLaw.
