Abstract
This article presents and analyses chapter XLVI from the Tractat de les penes particulars d’infern by Catalan franciscan friar Joan Pasqual, written soon after 1436. This chapter, “Del cercle de l’alquimia”, includes an exemplum which is doubly significant: on the one hand, it documents the alchemic legend in the Plantagenets’ court during the 14th and 15th centuries; on the other hand, and most importantly, it is a new testimony of two narrative motifs of Eastern origin: the fake alchemist and the king (Thompson, K.111.4; Tubach, 89), and the account-book of mistakes or fools (Thompson,J.1371). After introducing the medieval witnesses of these motifs, the alchemic legend of Ramon Llull and king Edward of England, and Joan Pasqual in his historical context, the essay offers an edition of the Catalan text and a thorough comparative analysis with the more evident witnesses within the tradition: for the whole story, the Kit?b al-mukht?rf? kashf al-asr?r (IX, 9) by Al-Jawbar?, the exemplum XX in the Libro del conde Lucanor by don Juan Manuel and the anonymous Libro del caballero Zifar ; also Felix or Llibre de meravelles (VI, 36[4].47-68) by Ramon Llull for the motif of the alchemist and the king, and the novella LXXIV in the Novellino Borghini for the motif of the account-book of mistakes of fools. The conclusions of this analysis allow to trace the outline of a very useful stemma narrationum to discuss the position of Geoffrey Chaucer’s The canon’s yeoman’s tale within this tradition.
Highlights
Resum L’article presenta i analitza el capítol XLVI del Tractat de les penes particulars d’infern del franciscà català Joan Pasqual, escrit poc després de 1436
Tractat de les penes particulars d’infern XXIII, § 16: “Axí cum aquell avariciós que, cum la muller li hagués dit que ell ab ella se havien menjat i gros capó, de dolor de tanta despesa tostemps dehia en son cor: ‘Tot!, tot!, tot!’, en tant que tant pres en la sua fantasia que tot lo capó era menjat, que tornà infirm e foll, que de la sua bocha ne del seu enteniment no·s podia partir aquest vocable, ‘tot!, tot!’, ne dehia alra, quant lo interrogaven, sinó ‘tot!’
Helen, 1996, Oxford guides to Chaucer: The Canterbury tales, 2a ed., Oxford, Oxford University Press
Summary
El Motif-index of folk literature de Stith Thompson i l’Index exemplorum de Frederic C. Entre les nombroses peculiaritats d’aquest nou testimoni, una de molt remarcable és el context en què s’insereix: un tractat de divulgació teològica sobre les penes de l’infern, encara que compost principalment a partir de l’Inferno de Dante i de la primera redacció del Comentum de Pietro Alighieri, en combinació amb altres fonts més habituals en l’utillatge d’un predicador, com ara la tercera redacció del De fabulis poetarum o Ovidius moralizatus de Pierre Bersuire, o com el De miseria humanae conditionis d’Innocenci III (Gómez 2005, 2013a, 2013b, 2015). En el curs d’aquesta lectura es dibuixaran algunes possibles agrupacions, com ara la del Fèlix i el Novellino Borghini; s’intuirà la presència d’un antecedent comú si més no als tres testimonis hispànics de la versió extensa, i, fins i tot, es constatarà l’existència d’una afinitat particular entre les versions del Zifar i de Joan Pasqual. Yeoman’s tale amb cap dels membres coneguts d’aquesta família literària
Sign-in/Register to view highlights & summary Sign-in/Register to access full text options 
Free) 
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a call
