El derecho a la desconexión digital de los empleados públicos: alcance y significado de un derecho emergente en el contexto de la crisis sanitaria

Abstract

La crisi ocasionada per la pandemia de la COVID-19, en que el legislador ha obligat els ocupadors tant del sector public com del sector privat a implementar formules de treball remot, ha situat en primer pla del debat public els efectes negatius que sobre la salut dels empleats publics pot representar l'us inadequat dels dispositius tecnologics en el desenvolupament de la seva activitat. Entre els escassos instruments juridics existents per combatre aquests efectes, un dels mes importants es el dret a la desconnexio. Reconegut per l'article 88 de la Llei organica 3/2018, de proteccio de dades personals i garantia dels drets digitals, el dret a la desconnexio digital dels empleats publics es presenta com una figura juridica amb limits difusos i alt nivell d'abstraccio, les llacunes i deficits de la qual s'han evidenciat en tota la seva extensio durant la crisi sanitaria. El present estudi te com a objectiu principal examinar l'abast i contingut d'aquest dret digital en la seva projeccio sobre l'ocupacio publica, assenyalant les seves dificultats aplicatives i interpretatives i proposant vies de resolucio per als conflictes que suscita el nostre imprecis sistema regulador.