Derridean performativity and aporia in Hasdai Crescas’ account of the creation of the world

Abstract

L’objectiu d’aquest article es fer llum a la complexa i ambigua explicacio sobre la creacio del mon que proposa Hasday Cresques —un rabi, metge i filosof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrina de l’emanacio, d’arrel plotiniana, amb la de la creacio del no-res, d’origen biblic. Es a dir, les dues explicacions, d’entrada excloents, que filosofs i teolegs jueus, musulmans i cristians empraven per explicar l’origen del mon. Al nostre entendre, Cresques i, en menys mesura, Wolfson sembla que passen per alt que l’esmentada conciliacio nomes es pot dur a terme a costa de desembocar en una serie de contradiccions logiques vinculades a la voluntat divina i a la temporalitat. En aquest article, les assenyalem. Tambe hi mostrem com l’aporia en la qual desemboca l’argumentacio de Cresques no es fruit de la seva manca de destresa logica, sino del fet que esta intuint, sense encara disposar de les eines conceptuals per enfrontar-s’hi, que el concepte de creacio del mon es aporetic perque produeix les seves propies condicions de possibilitat. Explorem aquesta idea amb l’ajut de les reflexions que Jacques Derrida fa d’altres fenomens performatius aporetics.