Carme Riera, l’autotraducció com a oportunitat de reescriptura

Abstract

A pesar de mantenir una actitud escèptica sobre les possibilitats de la traducció literària, Carme Riera ha traduït tota la seua obra de creació al castellà, amb l’excepció de la novel·la Una primavera per a Domenico Guarini. Partidària de versionar les obres en comptes de transferir-les amb fidelitat, l’autora declara que concep l’autotraducció amb una gran llibertat. L’article analitza les particularitats i les estratègies d’una de les autotraduccions diferides de Riera, la de la novel·la Cap al cel obert, publicada en castellà amb el títol Por el cielo y más allá: la pèrdua de la variació diatòpica, l’adaptació cultural, les omissions, les addicions, les substitucions, la correcció d’errors i les opcions lèxiques.