Argentinean electronic arts in the hallway of the international scene: modernisation imaginaries and oscillating institutional developments

Abstract

Els encreuaments entre l’art, la ciència i la tecnologia s’estenen en una escena vasta i relativament indefinida, modulada per una sèrie de qualitats inherents a les seves pràctiques, en tensió permanent: a les friccions revisitades entre disciplines, mitjans i metodologies dissímils que les seves obres contenen i inevitablement dificulten la seva classificació, s’afegeix la tasca freqüent d’artistes tendents a incorporar sabers científics i tècnics o bé a treballar juntament amb especialistes en altres camps disciplinaris, i dissolen així les fronteres entre la noció d’obra d’art tradicional i els conceptes de màquina, dispositiu, aparell, artefacte i experiment. Aquests atributs no només obstaculitzen l’encasellament d’aquelles produccions artístiques, sinó que, a més, desafien la concepció d’obra física i objectual, estrictament individual o col·lectiva; dues categoritzacions que encara dominen la història, la teoria i l’estètica de l’art contemporani. L’article present sosté que a l’Argentina aquesta complexitat es radicalitza per efecte de dos eixos d’anàlisi designats com “identitari” i “institucional”. El primer està associat als idearis de modernització que van travessar la història de l’art, la ciència i la tecnologia argentines, mentre que el segon refereix a les lògiques particulars de creixement i expansió de les institucions dedicades a promoure la confluència de l’art i la tecnologia des dels anys seixanta fins al present. Amb l’objectiu d’assenyalar la manera com ambdós aspectes van convergir en determinades iniciatives, s’analitza una exhibició organitzada el 2014 al Centre Cultural General San Martín, espai de gran visibilitat administrat pel govern de la ciutat de Buenos Aires. Un cop revisats els imaginaris de futur i innovació que han marcat el circuit local i les realitats institucionals oscil·lants, l’article descriu estratègies possibles destinades a explorar idearis amb certa autonomia respecte a l’escena internacional, afins als propis contextos d’investigació i creació.