Anscombe llegint a Aristòtil

Abstract

Fent-ne una lectura particular, «Modern Moral Philosophy» (La filosofia moral moderna) d’Anscombe es considera un text fundador en el renaixement de l’etica de la virtut. Vist aixi, Anscombe insinua que es possible fer etica sense emprar conceptes com «deure moral» o «obligacio moral»; l’exemple perfecte n’es l’etica aristotelica. D’altra banda, Anscombe afirma que actualment no es util fer filosofia moral, ja que troba que «filosoficament hi ha una gran bretxa […] que s’ha d’omplir amb una explicacio de la naturalesa humana, l’accio humana […] i, sobretot, del “floriment” huma» (Anscombe, 1958: 18). La bretxa a la qual es refereix apareix on hi hauria d’haver una «prova que un home injust es un home dolent». El meu objectiu en aquest article es discutir les diverses formes en que es poden interpretar les tesis d’Anscombe, recordant dos altres filosofs per a qui l’etica de la virtut aristotelica tambe era essencial: P. Foot i J. McDowell. Argumentare que Anscombe no esperava que l’etica aristotelica respongues als problemes que l’etica moderna ens planteja.