A Taxonomy of Bottom-Up, Community Planning and Participatory Tools in the Urban Planning Context

Abstract

Els darrers cinquanta anys de transformació urbana han generat un impressionant “saber fer” als estudis urbans a Europa. Tot i això, fer que les nostres ciutats siguin cada vegada més atractives a través d'ambiciosos plans urbans de transformació i renovació, també ha generat problemes com la gentrificació, la degradació del patrimoni, tensions socials, turisme de masses i fins i tot exclusió en diverses formes. Heretats de la dècada de 1970, els processos de participació, directament relacionats amb la recuperació de la ciutat, estan ressorgint ara en els processos urbans i arquitectònics de les ciutats democràtiques. Una regeneració urbana sostenible i resilient vol dir treballar amb les comunitats quan les ciutats es transformen, donant-los l'oportunitat de col·laborar en la creació de la ciutat. Per tant, es requereix una metodologia participativa complexa i llesta per utilitzar perquè urbanistes, arquitectes, arquitectes i paisatgistes treballin de manera interdisciplinària amb especialistes. Aquesta recerca proposa la creació d'una metodologia per a l'acció participativa amb eines noves i tradicionals (tecnologies de la informació i les comunicacions, mapeig, cartografies de Big Data, urbanisme tàctic, enquestes d'opinió entre d'altres), a través de la classificació en una taxonomia. Aquest article mostra la taxonomia generada a través de l'anàlisi de diversos estudis de cas històrics i recents en què les veritables actrius i els veritables actors de l'urbanisme, les seves usuàries i usuaris, van dissenyar el projecte. Combinant les eines, hauríem de poder construir una metodologia o una guia per als tallers de co-creació. The last fifty years of urban transformation has generated impressive “know-how” in urban studies in Europe. However, making our cities increasingly attractive through ambitious urban plans of transformation and renovation has also led to issues such as gentrification, degradation of heritage, social tensions, mass tourism and even exclusion. Inherited from the 1970s, processes of participation, which are directly related with reclaiming the city, are now re-emerging in urban and architectural processes in democratic cities. Sustainable, resilient, urban regeneration means working with inhabitants when cities are transformed, giving them the opportunity to collaborate in the city’s creation. Complex, ready-to-use participatory methodology is required for urban planners and landscape architects to work in an interdisciplinary way with other specialists. This research proposes the creation of methodology for participatory action using new and traditional tools (information and communications technology, mapping, big data cartographies, tactical planning, and opinion polls among other techniques), through their classification into a taxonomy. This paper shows the taxonomy generated through an analysis of several historical and recent case studies in which the real stakeholders in urban planning—its users—co-designed the project. By combining the tools, we should be able to build a methodology or a guide for co-creation workshops. Los últimos cincuenta años de transformación urbana han generado un impresionante "saber hacer" en los estudios urbanos en Europa. Sin embargo, hacer que nuestras ciudades sean cada vez más atractivas a través de ambiciosos planes urbanos de transformación y renovación, también ha generado problemas como la gentrificación, la degradación del patrimonio, tensiones sociales, turismo de masas e incluso exclusión en diversas formas. Heredados de la década de 1970, los procesos de participación, directamente relacionados con la recuperación de la ciudad, están resurgiendo ahora en los procesos urbanos y arquitectónicos de las ciudades democráticas. Una regeneración urbana sostenible y resiliente significa trabajar con las comunidades cuando las ciudades se transforman, dándoles la oportunidad de colaborar en la creación de la ciudad. Por lo tanto, se requiere una metodología participativa compleja y lista para usar para que urbanistas, arquitectos, arquitectas y paisajistas trabajen de manera interdisciplinaria con especialistas. Esta investigación propone la creación de una metodología para la acción participativa con herramientas nuevas y tradicionales (tecnologías de la información y las comunicaciones, mapeo, cartografías de Big Data, urbanismo táctico, encuestas de opinión entre otras), a través de su clasificación en una taxonomía. Este artículo muestra la taxonomía generada a través del análisis de varios estudios de caso históricos y recientes en los que las verdaderas actrices y los verdaderos actores del urbanismo, sus usuarias y usuarios, co-diseñaron el proyecto. Combinando las herramientas, deberíamos poder construir una metodología o una guía para los talleres de co-creación.