Year Year arrow
arrow-active-down-0
Publisher Publisher arrow
arrow-active-down-1
Journal
1
Journal arrow
arrow-active-down-2
Institution Institution arrow
arrow-active-down-3
Institution Country Institution Country arrow
arrow-active-down-4
Publication Type Publication Type arrow
arrow-active-down-5
Field Of Study Field Of Study arrow
arrow-active-down-6
Topics Topics arrow
arrow-active-down-7
Open Access Open Access arrow
arrow-active-down-8
Language Language arrow
arrow-active-down-9
Filter Icon Filter 1
Year Year arrow
arrow-active-down-0
Publisher Publisher arrow
arrow-active-down-1
Journal
1
Journal arrow
arrow-active-down-2
Institution Institution arrow
arrow-active-down-3
Institution Country Institution Country arrow
arrow-active-down-4
Publication Type Publication Type arrow
arrow-active-down-5
Field Of Study Field Of Study arrow
arrow-active-down-6
Topics Topics arrow
arrow-active-down-7
Open Access Open Access arrow
arrow-active-down-8
Language Language arrow
arrow-active-down-9
Filter Icon Filter 1
Export
Sort by: Relevance
  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.5
«La cosa és de poch profit, sinó per la preheminència»: el dret del peix de tall i la seva càrrega simbòlica
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Antoni Ginot-Julià

Extreure un peix de l’aigua per a alimentar-se o comercialitzar-lo és una activitat que en temps medievals podia, físicament, ser desenvolupada per tothom. Ara bé, la mar no era completament lliure. A través de diferents exaccions, els senyors obtenien rèdits econòmics d’aquestes activitats i assenyalaven la seva potestat sobre les aigües. Un d’aquests drets, el del peix de tall, suposa l’obtenció de peixos de grans dimensions i amb unes característiques especials. El simbolisme, més que el profit, era el que impulsà principalment als senyors a cobrar i mantenir aquest dret sobre els seus vassalls. Una pràctica estesa a la Mediterrània Occidental que aquí s’analitzarà principalment a la costa Catalana.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.7
Ressò de la croada contra Granada en un poble castellonenc: Vilafranca (1309)
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Joaquín Aparici Martí

Any 1309. Jaume II, en connivència amb el rei castellà Fernando IV, inicia una croada per a la conquesta del territori musulmà de Granada. Durant aquest conflicte es produeix el setge de la ciutat d’Almeria per part del monarca aragonès. En aquest episodi participa un grup d’habitants de Vilafranca (nord de Castelló) que deixen la seua llar per anar al combat. Gràcies als testaments que ordenaren abans de la seua partida podem observar la incidència d’aquell fet a nivell micro, i també conèixer millor les persones que hi participaren.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.2
A Naṣrid guardian in rural areas: Abrahím El Boraque according to Arabic Romanised documents (1475)
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Carmen Trillo San José

This study explores the figure of guardian (alcaide, del árabe al-qāʻid), in rural areas, using Abrahím El Boraque as an example, and his patrimony in the Cubillas estate (Granada). Our source for this analysis was a collection of Romanised Arabic and Castilian documents from the 15th century, that refer to the Cubillas river, in the northwest of the Granada capital. Basing ourselves on this character, we created an image of these guardians: how they exercised their power, what their social and family relationships were, and the assets they had. This will help us provide specific data on a fundamental agent who is a link between the State and rural communities with the aim of better understanding this relationship in the Naṣrid world.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.6
Releer al-Iḥāṭa, al-Lamḥa y al-Miʽyār de Ibn al-Jaṭīb: traducción e interpretación de la terminología referida a las propiedades aristocráticas nazaríes
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Inmaculada Camarero Castellano

Las páginas de al-Iḥāṭa, al-Lamḥa y al-Miʽyār donde Ibn al-Jaṭīb describe la ciudad de Granada y sus contornos son fundamentales para el conocimiento de las propiedades aristocráticas nazaríes. Arabistas y medievalistas han utilizado hasta la fecha unas traducciones que no son precisas, por lo que en este estudio se propone una nueva interpretación a la luz de las nuevas investigaciones multidisciplinares que se están realizando en el marco de los proyectos nacionales e internacionales en los que la autora participa. Asimismo, en este trabajo se demuestra la conveniencia de realizar el análisis de estas tres obras de forma conjunta, ante la enorme dificultad que presenta su sintaxis, y la pertinencia de abordar la terminología que describe estas fincas de la élite poniéndola en relación con su término original, “almunia”.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.1
Editorial
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Pau Castell Granados

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.3
Imágenes polémicas de Averroes: filosofía, órdenes mendicantes y las percepciones del islam en la pintura italiana (c. 1300-1500)
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Luis Rueda Galán

El filósofo andalusí Ibn Rušd, Averroes (Córdoba, 1126 – Marrakech, 1198), es, con diferencia, el personaje musulmán más veces representado en la pintura italiana de finales de la Edad Media. Su imagen fue instrumentalizada desde principios del siglo XIV por ciertas órdenes mendicantes, en especial dominicos y agustinos, en la creación de algunas de sus iconografías más representativas. Este trabajo ofrece un acercamiento a algunos de los modos en los que fue representado en la pintura italiana de finales de la Edad Media, y a cómo estos nos ofrecen una valiosa mirada a las mentalidades de los cristianos europeos y sus percepciones de la otredad.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2024.23.4
Paterno traens linea Getarum. Literary influence of lineage on aristocratic definition in Visigothic Spain (6th-7th centuries)
  • Jun 21, 2024
  • Svmma
  • Oriol Dinarès Cabrerizo

The concept of nobility or aristocracy in Visigothic Spain is a very complex and nuanced one, as it is in any post-Roman kingdom, furthermore it has undergone long and intense debates. What makes an aristocrat in the regnum Gothorum? The answer is, at best, ambiguous, as they can be defined in different ways. This paper explores the extent in which lineage was an established means of ensuring one’s status as noble in literary texts from Visigothic Spain. Rather than being a poetic choice of some provincial aristocrats, high birth claims were a well-established custom in literary sources, and they influenced social and legal structures on some occasions.

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2023.21.8
Biblioteca
  • Jun 20, 2023
  • Svmma
  • Svmma Revista De Cultures Medievals

The volume, in tribute to Professor Gemma Avenoza Vera ( †2021), professor of Romance Philology at the Institute for Research in Medieval Cultures-University of Barcelona, brings together twenty-three works that are interested in the study of medieval manuscript book or the first printed books located at the beginning of modernity, in their multifaceted diversity, analyzed by researchers from the perspective of their disciplinary traditions, distant from each other by disciplinary tradition, such as archives, codicology, philology, history, art history, incunabulistics or paleography, but convergent in the materials object of study. The topics studied converge in the research space of the Hispanic Medieval Book Network, an interdisciplinary research group that was promoted in 2014 by Dra. Avenoza who coordinated it until her passing.

  • Research Article
  • 10.1344/svmma2023.21.7
Ressenyes
  • Jun 20, 2023
  • Svmma
  • Svmma Revista De Cultures Medievals

  • Open Access Icon
  • Research Article
  • 10.1344/svmma2017.10.18
News.
  • Jan 1, 2019
  • Svmma