Ressenya sobre el llibre de Miquel Àngel Pradilla, Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana, València, Publicacions de la Universitat de València, 2024, 296 pp., ISBN: 978-84-1118-295-9.

Joan F. Mira és un escriptor que s’ha mogut amb gran facilitat per diferents gèneres i subgèneres literaris, des de la novel·la o la narrativa curta a l’assaig polític, la recerca antropològica, la biografia o la columna periodística. Així mateix, la traducció ha format part també de la seva producció de manera gairebé continuada. En aquesta estudi em plantejo analitzar la presència de les traduccions —d’algunes de les traduccions— que Joan F. Mira ha fet al llarg de la seva dilatada trajectòria en els dos volums que conformen la seva obra memorialística: El tramvia groc (2013) i Tots els camins (2020). Aquesta aproximació, feta en el context de la intertextualitat, resulta interessant des de diferents punts de vista. D’una banda, i en el cas d’un intel·lectual que no s’ha hagut de dedicar a la traducció pro pane lucrando, cal considerar el valor que representa la tria de les obres que es decideix a traduir: l’elecció per afinitats estilístiques, entre altres motius. De l’altra, l’impacte que la traducció en general i les obres traduïdes en particular hagi pogut tenir en l’obra pròpia. Tot plegat, ens pot donar noves claus interpretatives de l’obra d’aquest autor cabdal.

L’article examina algunes de les característiques de les versions del poema dantià realitzades per diversos traductors catalans del segle XX en funció de la seva major o menor aproximació a la creativitat lingüística, mètrica i estilística de l’original. Un criteri metodològic que obliga a establir prèviament els elements que es prendran en consideració a l’hora de determinar la tipologia d’una determinada traducció i el grau de consciència dels traductors en relació amb els trets diferencials de la Comèdia.

This paper proposes an approach to the mental lexicon in Spanish as a foreign language (SFL) based on the analysis of the semantic network of the Clothing category, generated from the responses of 75 SFL learners from the United States with an intermediate level of Spanish, in contrast to that which supports the lexical production of 75 university native Spanish speakers. Along with a structural analysis of the generated semantic networks, innovative measures are incorporated that also address the speakers’ behavior, that is, how native and non-native speakers access and navigate the network. Thus, it is found that semantic networks in L1 and L2 differ not only in their structure and organization (Ferreira & Echeverría, 2010; Borodkin et al., 2016; Gómez Devís & Llopis Rodrigo, 2016), but also in their configuration and navigation processes.

Reseña sobre el libro de Maribel Serrano Zapata, El castellano y el catalán en contacto: efectos sobre el vocabulario, Lausana, Peter Lang, 2024, 200 p., ISBN: 978-3631897676

L’any 1708 se celebraren a Barcelona diversos festejos per motiu de les noces del rei Carles III amb Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel, qui va viatjar de Viena a la capital catalana per a establir-se a la cort austriacista. L’espai palatí va haver d’agençar-se per a acollir les diferents manifestacions artístiques produïdes per a festivar la unió del matrimoni reial. Artistes de tota Europa s’hi van aplegar per a posar-se al servei de la festa barroca: músics, escenògrafs, poetes, operistes, compositors… Una de les primeres òperes a l’estil italià que es va representar a Catalunya, L’Imeneo, fou escrita, precisament, per a celebrar-se als volts del casament entre els monarques. El text del llibret, a pesar de ser esmentat a diversos estudis sobre cultura i literatura durant la guerra de Successió, no havia sigut mai objecte d’una edició filològica ni d’una anàlisi circumstanciada. En el present treball ens acostarem al context de producció i recepció original del text, així com al contingut literari i propagandístic del text, abans d’oferir-ne l’edició.

Aquest treball analitza el volum Poesia 1979-2004, la principal antologia de l’obra poètica de Pere Rovira de què disposem avui dia. El recull inclou els quatre llibres publicats per l’autor en l’espai de vint-i-cinc anys que especifica el títol, però, això sí, amb omissions i variacions remarcables. A Poesia 1979-2004 s’hi observa un esforç important de selecció, revisió i correcció. Tot i que no puguem parlar d’un procés de reescriptura generalitzat —a causa de la desigualtat en les modificacions— sí que podem apreciar una evident estilització de molts poemes i, en especial, dels poemes pertanyents a Distàncies, l’òpera prima de Pere Rovira. Les dues versions d’aquest recull són considerablement distintes, no tan pel que fa al contingut sinó, més aviat, quant a l’aspecte tonal. Aquesta diferència determinarà la idiosincràsia de Poesia 1979-2004, convertint-lo en un llibre amb una personalitat pròpia i perfectament recognoscible.

Fins hui només s’han publicat dues grans enquestes sobre la capacitat dels nous convertits valencians de parlar les llengües dels cristians vells, totes dues l’any 1994. La que va dur a terme Bernard Vincent es basa en fonts inquisitorials, se circumscriu a tres pobles de la Ribera Alta i se cenyeix a un any concret: 1574. Eugenio Císcar, per la seua banda, va estudiar la qüestió a la Valldigna entre 1560 i 1609 a partir de la documentació senyorial que es conserva. En aquestes pàgines es presenta un nou i més ampli sondeig. Es funda en la consulta dels processos penals contra moriscos substanciats pels tribunals de l’Audiència i la Governació de València des del decret de conversió de 1525 fins a l’expulsió de 1609, aporta informació sobre un centenar i mig de localitats de tot el regne i permet concloure que el monolingüisme arabòfon era clarament minoritari en vespres del desterrament.

Este artículo analiza en qué medida el léxico español disponible en aprendices sinohablantes es empleado en sus producciones escritas. Por un lado, se tienen en cuenta los datos recogidos en tres investigaciones sobre disponibilidad léxica de estudiantes de Filología Hispánica en China (Hidalgo, 2019; Chen, 2021 y Zhou, 2021). Por el otro, se consulta el Corpus de Interlengua Española de Aprendices Sinohablantes (CINEAS), que contiene 2.922 textos escritos por aprendices de ELE de origen chino. Se analizan los centros de interés relacionados con la ciudad, los medios de transporte, los viajes y el ocio, que son, a su vez, temas recurrentes en los textos almacenados en el CINEAS. Se comprueba que el índice de disponibilidad no determina el mayor o menor uso de una palabra, porque las asociaciones mentales que llevan a evocar el vocabulario ante un estímulo verbal no se reproducen del mismo modo cuando se elabora un discurso. No obstante, todas las voces altamente disponibles encuentran acomodo en los textos que producen estos estudiantes. Finalmente, se constata que la disponibilidad en la lengua materna tiene un efecto en la riqueza léxica de los textos redactados en ELE.

Ressenya sobre el llibre de Maria Dasca & Josep Camps Arbós (eds.), Francesc Serés: La Pell de la Realitat (Congrés), Barcelona, IEC, 2024, 127 p., ISBN: 978-84-9965-740-0.