- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1469
- Feb 11, 2026
- Anuario de Estudios Medievales
- Pol Bridgewater Mateu + 1 more
[ct] Aquest article descriu el desplegament de la primera política hospitalària municipal a Barcelona durant la baixa edat mitjana. A tal fi, es posarà en relació l’agència del govern amb les transformacions que va experimentar l’hospital fundat l’any 1308 per Pere Desvilar. L’hospital va passar a ser completament tutelat pel Consell i va esdevenir el principal dispositiu assistencial del govern. Es farà un èmfasi especial en les intervencions que el municipi va emprendre durant la dècada dels anys setanta del segle XIV, quan va acordar desdoblar la institució en dos centres separats, un dedicat al repartiment de porcions i l’altre a l’acollida de pobres malalts. La coexistència de dues institucions associades al govern de la ciutat perduraria fins a l’any 1401, amb la creació de l’hospital de la Santa Creu. Mentre que l’hospital per a pobres malalts s’integraria en el nou hospital general, l’hospital-almoina instituït per en Pere Desvilar perviuria fins al segle XIX.
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1440
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Mariel Pérez
El objetivo de este trabajo es analizar cómo, a partir del avance de la Reforma Gregoriana y en el marco de un progresivo fortalecimiento del poder episcopal, los obispos de León incidieron en la configuración de las estructuras parroquiales a través del control de la construcción de iglesias. A su vez, se examina cómo la conflictividad en torno al control de iglesias se manifestó en algunos casos a través de la destrucción y reconstrucción de los centros de culto. Se plantea que la configuración de la malla parroquial no solo involucró la subordinación de las iglesias propias a la jurisdicción episcopal y la paulatina delimitación de los territorios parroquiales, sino también, en algunos casos, el control episcopal de la erección de nuevas iglesias o incluso su propia destrucción.
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1519
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Isabella Aurora
[it] Il contributo focalizza l’attenzione sulle suppliche inviate da Elisenda de Montcada e dalla nipote Margherita a Clemente VI negli anni Quaranta del XIV secolo. Esse permettono di ricostruire le relazioni tra il papa, la regina d’Aragona e Margherita, nonché evidenziano un’interazione e uno scambio epistolare tra i monasteri di Clarisse di fondazione reginale di S. Maria di Pedralbes di Barcellona e del Corpus Christi di Napoli.
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1484
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Indalecio Lozano Cámara
La mandrágora (Mandragora spp.) gozó en la civilización árabo-islámica clásica de un estatus como planta mágica y medicinal equiparable al que tuvo en Europa durante siglos. No obstante, y a diferencia del caso de esta última, es muy poco lo que a día de hoy se sabe acerca de la historia de la planta en dicha civilización. Este artículo investiga cuáles fueron los usos etnobotánicos de la mandrágora en los territorios islámicos entre los siglos VIII y XV. Para realizarlo se ha consultado una parte sustancial de las fuentes árabes médico-farmacológicas, bromatológicas, geopónicas y diccionarios del periodo clásico susceptibles de contener datos relevantes. Los resultados obtenidos son muy escasos, pero demuestran que la mandrágora fue objeto de diversos usos por parte de las poblaciones que la conocieron: Instrumento para cometer delitos y asesinatos, arma de guerra y cinegética, alimento, planta aromática, perfume, materia prima para elaborar colutorios, planta ornamental, pienso para el ganado vacuno y droga recreativa.
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1590
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Pere Verdés Pijuan
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1575
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Gabriel Ensenyat Pujol
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1587
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Raúl Villagrasa-Elías
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1476
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Kevin Rodríguez Wittmann
Entender el simbolismo de determinados referentes geográficos es esencial para intentar comprender la cosmovisión de la Europa medieval. En este sentido, el carácter ambiguo y mítico de las islas del Atlántico deviene en uno de los elementos más definitorios de la manera de describir, representar y aprehender el mundo. Las descripciones de islas y archipiélagos oceánicos, tanto en textos como en mapas, no solo nos hablan de conceptos geográficos, sino también de herencias de la Antigüedad y de concepciones del mundo. En este artículo se analiza el recorrido referencial, inédito hasta ahora, de las islas Gorgadas en textos y mapas medievales. De esta forma, se verá cómo estas islas, a través de su localización occidental y el carácter liminal de la raza de mujeres que las habitan, suponen un contexto geográfico marcado por una alteridad marginal que será fundamental en la manera de entender el mundo en la Edad Media.
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1582
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Maria Clua Mercadal
de Cambridge, s un acadmic britnic, format en numismtica i histria econmica i monetria anglosaxona alt medieval.La seva trajectria investigadora s'ha desenvolupat entorn de la moneda i l'economia anglesa i les relacions amb altres territoris, publicant estudis cientfics i catlegs raonats en prestigioses editori-
- Research Article
- 10.3989/aem.2025.55.2.1475
- Dec 30, 2025
- Anuario de Estudios Medievales
- Aina Palarea Marimón
This article examines the changes in the consumption patterns of peasant households (masos) located in the bishoprics of Girona and Vic between 1348 and 1410. Using 95 inventories, it argues that the greater access to land and lower rents that followed the Black Death significantly increased the purchasing power of many Catalan peasants. This economic prosperity allowed them to improve their means of production, diversify their consumption, and invest in household goods that improved domestic comfort and privacy. However, most consumer choices were shaped by the desire to display their new social status, either through the ownership of expensive commodities that conspicuously signalled their wealth or through more affordable and utilitarian goods that expressed refinement and taste. The article thus offers the first comprehensive analysis of peasant consumer behaviour in late fourteenth-century Catalonia, revealing a notable expansion in demand for consumer goods in the decades following the Black Death.