Una revisió dels Estudis Ibèrics des de Catalunya: a propòsit d’una triangulació hemerogràfica de Joan Fuster

Abstract

Translate Article

Take Notes

Resum L’any 1955 la revista mexicana Pont Blau publicava una ressenya d’ Os melhores contos catalães (1954) escrita per Joan Fuster, qui havia contactat amb la intel·lectualitat catalana exiliada a través de les publicacions llatinoamericanes amb les que mantenia contacte la revista Verbo . El disparador havia estat la descoberta de la commemoració a Colòmbia del norantè aniversari de Mireia (1859) de Frederic Mistral. La correspondència entre una revista alacantina i una de colombiana havia donat peu, a través d’una nota sobre literatura occitana, que Fuster escrigués en català, en una revista mexicana, una ressenya d’una antologia de contes traduïda al portuguès. La dimensió multilateral d’aquesta anècdota és constitutiva de la problemàtica dimensió ibèrica de la cultura catalana, tant pels seus lligams amb l’occitana, com per l’experiència americana de l’exili republicà. Per tot plegat, aquest article proposa una revisió dels Estudis Ibèrics tot posant en el centre les especificitats de la cultura catalana.