Speculations About Early Syntax: The Production of Wh-questions by Normally Developing French Children and French Children with SLI

Abstract

Aquest article examina la producció espontània (i elicitada) de preguntes en tres nens francesos amb un desenvolupament normal (1;8–2;10) i onze nens francesos amb transtorn específic del llenguatge (3;10–9;1). El francès presenta tres tipus de preguntes de constituents (amb qu- in-situ, amb trasllat de qu- sense inversió i amb trasllat de qu- amb inversió) de complexitat sintàctica variable, que permeten doncs una investigació detallada de la competència sintàctica. Els resultats mostren que els dos grups de nens prefereixen les preguntes de qu- in-situ i que eviten la inversió. Els infinitius són molt rars en totes les preguntes, mentre els subjectes nuls són rars en preguntes amb trasllat de qu- però es donen en preguntes de qu- in-situ en els nens amb desenvolupament normal. Els nens amb transtorn específic del llenguatge no produeixen infinitius a les preguntes de qu-, però permeten els subjectes nuls en tot tipus de preguntes. L’experiment d’elicitació confirma aquesta tendència, encara que els nens amb transtorn específic del llenguatge tenien més dificultats amb el trasllat que els altres. Intentem d’explicar aquests resultats des de la prespectiva de la truncació i suposem que els nens petits eviten el trasllat mitjançant la derivació de preguntes de qu- in-situ amb un element de qu- a la posició de nucli del Sintagma Interrogatiu que estableix una relació de Concordança amb l’element in-situ. És possible que els nens amb transtorn específic del llenguatge estenguin aquesta derivació econòmica a totes les preguntes de qu-.