Abstract
El 1973, quan l’Editorial Joventut va publicar la tercera edició de la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles, que va editar per primera vegada el 1927 l’Editorial Mentora, Albert Manent hi va introduir unes 1.200 esmenes, sense que en quedés constància enlloc, amb la intenció de desbarroquitzar-la. L’article relaciona les traduccions carnerianes amb la política cultural i lingüística noucentista, exposa la visió de Manent sobre la llengua literària i com va afrontar la correcció i analitza les esmenes lèxiques no normatives més rellevants que estan relacionades amb la desbarroquització
Full Text
Published Version
Talk to us
Join us for a 30 min session where you can share your feedback and ask us any queries you have
Schedule a call